Tipus | ciutat sota jurisdicció municipal a Letònia | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||||||
| |||||||||
Estat | Letònia | ||||||||
Municipi | municipi de Salaspils | ||||||||
Capital de | municipi de Salaspils (2005–) | ||||||||
Població humana | |||||||||
Població | 17.826 (2024) (1.179,75 hab./km²) | ||||||||
Idioma oficial | letó | ||||||||
Geografia | |||||||||
Superfície | 15,11 km² | ||||||||
Banyat per | Dvinà Occidental | ||||||||
Dades històriques | |||||||||
Esdeveniment clau
| |||||||||
Identificador descriptiu | |||||||||
Codi postal | LV-2121 i LV-2169 | ||||||||
Fus horari | |||||||||
Identificador LGIA | 7 | ||||||||
Altres | |||||||||
Agermanament amb | |||||||||
Lloc web | salaspils.lv |
Salaspils (en alemany: Kirchholm) és un poble centre administratiu del municipi de Salaspils, al nord-oest de Letònia i localitzat a la riba nord del riu Daugava a 18 km. de la ciutat de Riga.
Salaspils és un dels assentaments més antics de Letònia. Les excavacions arqueològiques de 1964-197-(durant la construcció de Riga HES- en antics assentaments, cementiris i monticles de castells donen evidència d'una població molt densa de la regió. En aquest moment, restes dels caçadors de rens de 11.000 anys d'antiguitat han estat trobats -l'assentament més antic conegut humà en tota Letònia- i 3.500 anys d'antiguitat de restes de caçadors bàltics, enterrats als troncs buidats de roure. Hi ha evidència que livonians i bàltics van construir fortaleses en pujols de la regió.
A la fi del segle xii, els croats i els comerciants alemanys van viatjar fins al riu Daugava, i hi va haver un establiment de missioners entre els assentaments livonians. Un important centre livionià al Daugava, la petita illa Mārtiņsala (alemany: Kircholm) tenia una església cristiana ja el 1186. Així va començar la cristianització i la subjecció gradual de les tribus locals de livonians. El 1206, a les primeres fases de la Croada Livoniana, el cacic livonià Ako va organitzar la primera revolta contra els croats alemanys on va ser derrotat.[1]
Durant la Primera Guerra Mundial, la línia del front va ser a Salaspils durant dos anys, i molts dels edificis i granges, especialment al llarg del riu, van ser destruïts. A la dècada de 1950 i començaments de 1960, diverses empreses industrials i institucions governamentals es van establir a Salaspils, com la planta nuclear i quatre branques de l'Acadèmia de Ciències de Letònia. Els grans blocs de cases de diversos pisos van allotjar a treballadors de la planta d'energia, molts dels quals eren russos.