Sali Berisha
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.jpg) (2009)  | |
| Nom original | (sq) Sali Ram Berisha |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 octubre 1944 (80 anys) Viçidol (Albània) (en)  |
 Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: Albània 30 setembre 2013 – 8 octubre 2017 | |
 32è Primer ministre d'Albània | |
| 11 setembre 2005 – 15 setembre 2013 ← Fatos Nano – Edi Rama → | |
| Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: Albània 26 gener 2004 – 23 gener 2006 | |
 3r President d'Albània | |
| 9 abril 1992 – 24 juliol 1997 ← Ramiz Alia – Rexhep Meidani → | |
 Diputat al Parlament d'Albània | |
| Legislatura: IX Pluralist Legislature (en) Circumscripció electoral: comtat de Tirana | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Albanès |
| Religió | musulmana |
| Formació | Universitat de Tirana |
| Activitat | |
| Ocupació | Metge i professor |
| Ocupador | Universitat de Tirana |
| Partit | Partia Demokratike e Shqipërisë |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Liri Ramaj |
| Premis | |
| |
Sali Ram Berisha és un polític, cardiòleg i professor albanès, nascut a Viçidol, Kukës, Tropojë el 15 d'octubre de 1944.[1]
Nascut al si d'una família camperola de religió musulmana assentada al districte del nord de Tropojë, una terra muntanyosa propera a la frontera amb l'antiga Iugoslàvia. Bershi va nàixer pocs dies abans de l'abolició de la monarquia albanesa, en plena ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Activitats acadèmiques i professionals
[modifica]Llicenciat en medicina el 1967, per la Universitat de Tirana, on també va realitzar la seva especialització en cardiologia. Ha desenvolupat la seva carrera professional amb molt èxit com a metge a l'Hospital General de Tirana i professor a la mateixa universitat on va estudiar, sent reconegut en l'àmbit nacional i europeu, i comptant a l'interior del seu país amb els privilegis que comportava ser un dels metges favorits dels líders del Partit del Treball Albanès, al qual estava afiliat. Aquest partit era el preponderant al país des del final de la Segona Guerra Mundial.
Sali Berisha és Membre Honorari de la Fundació Internacional Raoul Wallenberg.
Activitats polítiques
[modifica]A partir del 1969, Berisha va entrar a formar part del Partit Comunista d'Enver Hoxha al poder (Partit del Treball d'Albània, PPSh). Continua militant en el Partit Comunista fins als anys 1989/1990, on va iniciar a manifestar-se a favor de la liberalització política i de les reformes econòmiques. El 1989, coincidint amb la caiguda del Socialisme a l'Europa del bloc soviètic i sota la impressió causada per l'enderrocament de Nicolae Ceausescu a Romania, Berisha es va unir a altres intel·lectuals, estudiants i treballadors en l'acció política per les reformes polítiques a Ramiz Alia, l'introvertit successor de Hoxha en la Secretaria del PPSh, que també ocupava la Presidència de la República Popular Socialista. El cardiòleg, però, en la seva primera demostració de rauxa política, va anar més enllà i va exigir al règim l'abolició del monopoli del partit i l'adopció del capitalisme.
A partir d'aquí, al costat d'un grup de destacats intel·lectuals i estudiants universitaris va emprendre una campanya per l'obertura del govern albanès, després de l'inici de la caiguda del comunisme a Europa oriental, exigint la fi del monopoli comunista sobre l'economia i la política nacional. Llavors participa en la fundació, el 1990, després de l'acceptació del multipartidisme, del Partit Democràtic d'Albània, que passa a liderar al costat de Gramoz Pashko i el converteixen ràpidament en la canalització de l'oposició al règim. En les primeres eleccions pluralistes, Berisha es va convertir en diputat del seu partit, que va esdevenir la segona força del parlament, darrere dels comunistes. Aviat es va convertir en l'únic líder del partit, va liderar una duríssima oposició al nou govern socialista i després d'aconseguir la convocatòria d'eleccions, va ser elegit president de la república el 1992 i va governar com a tal fins a la seva renúncia el 24 de juliol de 1997, després del triomf de Partit Socialista en les eleccions del 29 de juny d'aquest any.
La derrota de Berisha va ser provocat per la ruïnosa crisi dels "fons piramidals", que havien comptat amb l'estímul del seu Govern, sota el pretext de l'expansió del sistema creditici. Molts albanesos de la ciutat i el camp confiar les seves escasses propietats a aquests fons, que oferien elevades taxes d'interès i després de mesos d'eufòria i optimisme pel sistema, ho van perdre tot. Això va desencadenar un descontentament explosiu, que es va concretar en el saqueig de les casernes militars i dipòsits d'armes. El març de 1997 es va desencadenar un aixecament armat al sud del país. L'ONU va enviar el 14 d'abril una "Força de Protecció Multinacional" de 7.000 soldats. Una relativa calma només va tornar després de la dimissió de Berisha.
L'any 2005 va arribar al càrrec en primer ministre, després de ser modificat el sistema polític per donar més pes a la direcció de govern davant de la del Cap d'Estat. El tribunal electoral va tenir centenars de demandes de manipulació de vots i seriosos problemes per proclamar-vencedor. El retorn de Berisha al poder a Albània, ara com a primer ministre, va suscitar reaccions diverses en els governs i institucions de la Unió Europea, que no oblidaven la seva turbulenta trajectòria en els anys precedents.
Després de la seva arribada al poder, ha insistit en el seu desig que Albània s'uneixi a la Unió Europea, però, se li exigeix l'erradicació de la corrupció a l'interior del país per incloure com a candidat. Sobre això, Berisha va promtre "erradicar la corrupció que està destruint el país". Una de les seves prioritats era la integració d'Albània a l'OTAN, un objectiu que va aconseguir el 2009 quan Albània i Croàcia van ser acceptades com a membres de l'organització militar encapçalada pels Estats Units..
El conservador Berisha va perdre les eleccions de 2013, que guanyarien el Partit Socialista d'Albània, i els seus aliats de l'Allança per una Albània Europea, encapçalada pel socialista Edi Rama, amb el 57,63% dels vots i 86 escons, davant els 56 de la coalició de dreta encapçalada per Berisha. Rama, escriptor, exjugador de bàsquet i exalcalde de Tirana, succeïria Berisha com a Primer Ministre, càrrec que manté a 2022.
Sali Berisha va dimitir com a líder del Partit Democràtic d'Albània després de la derrota electoral,
| Precedit per: Ramiz Alia |
President d'Albània 1992-1997 |
Succeït per: Rexhep Meidani |
| Precedit per: Fatos Nano |
Primer Ministre d'Albània 2005-2013 |
Succeït per: Edi Rama |
Referències
[modifica]- ↑ Palmowski, Jan. Historia Universal del siglo XX (en castellà). Madrid: Complutense, 1998, p. 79. ISBN 9788489784574.