Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 setembre 1790 Oman |
Mort | 1821 (30/31 anys) Masqat (Oman) |
Sultà d'Oman | |
← Sultan ibn Àhmad ibn Saïd – Saïd ibn Sultan → | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Família | |
Família | Al Bu-Saïd |
Pare | Sultan ibn Àhmad ibn Saïd |
Salim ibn Sultan (àrab: سالم بن سلطان, Sālim b. Sulṭān) (Sumail, 11 de setembre de 1790 – Masqat, 4 d'abril 1821) va ser sultà d'Oman. Va governar conjuntament amb el seu germà Saïd ibn Sultan entre 1804 i 1806.[1]
Salim ibn Sultan era fill del Sultan ibn Ahmad, que va governar Oman entre 1792 i 1804. Sultan ibn Ahmad va morir el 1804 en una expedició a Bàssora. Va nomenar Mohammed ibn Nasir ibn Mohammed al-Jabri com a regent i guardià dels seus dos fills, Salim ibn Sultan i Saïd ibn Sultan.[2] El germà del seu pare, però, Qais ibn Ahmad, governant de Suhar, va decidir intentar prendre el poder. A principis de 1805 Qais i el seu germà Mohammed van marxar cap al sud al llarg de la costa fins a Muttrah, que va capturar fàcilment. Qais va començar a assetjar Masqat. Mohammed ibn Nasir va intentar subornar Qais perquè desistís, però no ho va aconseguir.[2]
Mohammed ibn Nasir va demanar ajuda a Badr ibn Saif.[2] Després d'una sèrie de compromisos, Qais es va veure obligat a retirar-se a Sohar i Badr ibn Saif es va convertir en el governant efectiu.[3] Aliat amb els wahhabites, Badr ibn Saif es va tornar cada cop més impopular.[4] Per apartar els seus protegits, Badr ibn Saif va nomenar Salim ibn Sultan governador d'Al Maşna'ah, a la costa de Batinah i Saïd ibn Sultan governador de Barka.[5] El 1806 Saïd ibn Sultan va fer anar Badr ibn Saif a Barka i el va assassinar. Saïd llavors va ser proclamat governant d'Oman.[6][7]
Pel que sembla, Saïd ibn Sultan es va convertir en l'únic governant amb el consentiment del seu germà. La seva tia, la filla de l'imam Ahmad ibn Saïd al-BuSaïdi, sembla haver influït en aquesta decisió.[8] A finals de maig de 1810, Salim ibn Sultan va ser enviat en una missió a Pèrsia per buscar ajuda en la lluita contra els wahhabites al nord d'Oman.[9] Va morir a Masqat l'abril de 1821.
Va deixar tres hereus masculins, Muhammad, Hamed i Sirhan.[10]