Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 153758606 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Malpighiales |
Família | Salicaceae |
Gènere | Salix |
Espècie | Salix laevigata Bebb, 1874 |
Distribució | |
Salix laevigata és una espècie de planta de la família de les salicàcies. És nativa d'Amèrica del Nord, de la costa de Califòrnia i nord de Baixa Califòrnia.[1]
És un arbre que arriba a mesurar de 2 a 15 m d'alçada. Les branques van de flexibles a molt fràgils a la base, essent de color gris-marró a groc-marró, glabres o amb vellositats, les branquetes són de color groc-marró o vermell-marró, glabres, densament piloses i vellutades. Les fulles són estretament oblongues, estretament el·líptiques, lanceolades o obovades, de 53-190 × 11-35 mm, 2,8-9 vegades més llargues que amples, de base convexa, subcordada, arrodonida o cuneïforme, els marges crenats o serrats finament, àpex acuminat, agut o caudat. La inflorescència és en forma d'aments. El fruit és en forma de càpsules de 3-5,5 mm.
Es troba en zones riberenques al llarg dels rierols als boscos, a les costes de llacs subalcalins o salobres, canons i fossats, a una altitud de 0-2200 m. Es distribueix per Arizona, Califòrnia, Nevada, Oregon, Utah, Mèxic (Baixa Califòrnia).[2]
Salix laevigata va ser descrita per Michael Schuck Bebb i publicada a American Naturalist 8(4): 202, l'any 1874.[3]