Salvador Freixedo

Plantilla:Infotaula personaSalvador Freixedo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1923 Modifica el valor a Wikidata
O Carballiño (Ourense) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 2019 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pontifícia de Comillas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióufòleg Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100010123517228 Modifica el valor a Wikidata

Salvador Freixedo (castellà: Salvador Freixedo Tabarés) (O Carballiño, 23 d'abril de 1923 - 25 d'octubre de 2019) va ser un sacerdot catòlic gallec[1] i posteriorment investigador sobre temes paranormals i relatius al fenomen Ovni i autor d'una important obra en castellà sobre aquests temes.

Biografia

[modifica]

Va pertànyer a l'Orde dels Jesuïtes durant 30 anys. Va fer estudis d'humanitats, filosofia, teologia, ascesi i psicologia en universitats dels EUA i Europa.[2][3] Des de la dècada de 1950 la seva posició crítica amb les postures de l'Església Catòlica i la publicació de les seves crítiques el van conduir a la presó i més tard a ser expulsat del sacerdoci. El 1957, mentre era a Cuba, va escriure el seu primer llibre: 40 casos de injusticia social: examen de consciencia para cristianos distraídos. La seva publicació va commoure les altes esferes del poder i va ser invitat pel dictador Batista a abandonar l'illa.[2][4]

El 1968, quan era a Puerto Rico, va escriure Mi Iglesia duerme, on plantejava la problemàtica d'una Església encossetada i denunciava el poc esperit evangèlic d'alguns dels seus dirigents, i també la irracionalitat d'alguns dels seus dogmes, per la qual cosa va ser exclòs de l'Orde.[2]

El 1970 va aparèixer a Veneçuela el seu llibre Amor, sexo, noviazgo, matrimonio, hijos: Cinco realidades en evolución. Per influències episcopals, el partit socialcristià en el poder el va ficar a la presó i posteriorment el va expulsar del país.[2] A partir de la seva ruptura amb la Companyia es va dedicar a estudiar la fenomenologia paranormal, considerant-la una finestra a unes altres realitats o dimensions de l'existència. Fruit dels seus nombrosos viatges, investigacions i reflexions són més de vint llibres, alguns sobre la relació de la religió amb els extraterrestres.[2]

Bibliografia

[modifica]
  • 40 casos de injusticia social (1957)
  • Mi Iglesia duerme (1968)
  • Amor, sexo, noviazgo, matrimonio, hijos: Cinco realidades en evolución (1970)
  • El diabólico inconsciente (1973)
  • La religión: Entre la parapsicología y los ovnis (1978)
  • Israel, pueblo contacto (1980)
  • Visionarios, místicos y contactados extraterrestres (1981)
  • Extraterrestres y religión (1989)
  • ¿Por qué agoniza el Cristianismo? (1983)
  • ¡Defendámonos de los dioses! (1984)
  • Curanderismo y curaciones por la fe (1985)
  • Las apariciones de El Escorial (1985)
  • El Cristianismo, un mito más (1986)
  • Los curanderos (1987)
  • La granja humana (1988)
  • Extraterrestres y religión (1989)
  • La amenaza extraterrestre (1989)
  • La granja humana (1989)
  • Biografía del fenómeno ovni (1992)
  • Las apariciones marianas
  • Los contactados (1991)
  • Los ovnis, ¿una amenaza para la humanidad? (1992)
  • Los hijos de la Nueva Era (1992)
  • Videntes, visionarios y vividores (1998)
  • Las religiones que nos separan (1995)
  • Un gallego llamado Cristóbal Colón (2002)
  • Ellos, los dueños invisibles de este planeta

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cuadriello, Jorge Domingo. Los españoles en las letras cubanas durante el siglo XX : [diccionario bio-bibliográfico] (en castellà). Sevilla: Ed. Renacimiento, 2002, p. 74. ISBN 84-8472-069-1 [Consulta: 13 gener 2014]. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Salvador Feixedo» (en castellà). biblioteca pleyades. [Consulta: 13 gener 2014].
  3. ↑ Denzler, Brenda. The lure of the edge : scientific passions, religious beliefs, and the pursuit of UFOs (en anglès). 2nd print.. Berkeley, Calif. [u.a.]: Univ. of California Press, 2001, p. 127. ISBN 0-520-22432-9 [Consulta: 13 gener 2014]. 
  4. ↑ Uría, Ignacio; ; presentación de Fernando García de Cortázar. Iglesia y revolución en Cuba : Enrique Pérez Serantes (1883-1968), el obispo que salvó a Fidel Castro (en castellà). Madrid: Encuentro, 2011, p. 227–229. ISBN 978-84-9920-088-0 [Consulta: 13 gener 2014]. 

Enllaços externs

[modifica]