Samuel Barber

Plantilla:Infotaula personaSamuel Barber
Imatge
(1944) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Samuel Osmond Barber II Modifica el valor a Wikidata
9 març 1910 Modifica el valor a Wikidata
West Chester (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1981 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
FormacióCurtis Institute of Music
West Chester Henderson High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg, pianista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1917 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRosario Scalero Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCharles Turner (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
ParellaGian Carlo Menotti Modifica el valor a Wikidata
MareMarguerite McLeod Barber Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0053462 Allocine: 578589 Allmovie: p80656 IBDB: 518276 TMDB.org: 1796158
Spotify: 4XDJurjQCnWLlE7KLZCT9x Apple Music: 325414 Last fm: Samuel+Barber Musicbrainz: 74ed34ce-ee95-44e9-a87d-4d2d5056c24a Lieder.net: 3299 Songkick: 471573 Discogs: 11696 Allmusic: mn0000529322 Find a Grave: 8288 Modifica el valor a Wikidata

Samuel Barber (West Chester, Pennsilvània, 9 de març de 1910 - Nova York, 23 de gener de 1981) fou un compositor estatunidenc, conegut fonamentalment per la seva obra Adagio per a cordes.

Biografia

[modifica]

Començà a compondre als 7 anys. Va estudiar al Curtis Institute of Music de Filadèlfia abans d'obtenir una beca per a estudiar a l'American Academy in Rome el 1935. L'any següent va escriure el Quartet de corda en si menor, el segon moviment del qual va arranjar, per suggeriment d'Arturo Toscanini, per a orquestra de corda com l'Adagio per a cordes, i també per a cor mixt com l'Agnus Dei.

El seu estil va evitar l'experimentalisme d'alguns compositors nord-americans de la seua generació, estimant-se més les harmonies i les formes relativament tradicionals fins a la fi de la seua vida. La major part de la seua obra és eminentment melòdica i sovint la seua música ha estat descrita com a neoromàntica, encara que algunes de les darreres obres, principalment el Tercer Assaig Orquestral i la Dansa de la venjança de Medea, mostren un elaborat ús de la percussió, un major avantguardisme i efectes neo-stravinskians.

Les seues cançons, amb acompanyament de piano o orquestra, estan entre les més populars del repertori americà del segle xx. Inclouen una sèrie sobre textos de Matthew Arnold - Dover Beach - escrites originalment per a quartet de corda i baríton, les Hermit Songs sobre textos anònims irlandesos del segle viii al segle xiii, i Knoxville: Summer of 1915, escrites per a la soprano Eleanor Steber i basades en un text autobiogràfic de James Agee: la introducció de la seua novel·la A Death in the Family. Barber posseïa una bona veu de baríton i va ser considerat un cantant professional. Va deixar algunes gravacions com a cantant, incloent-hi la seua pròpia Dover Beach.

La seua Sonata per a piano, Op. 26 (1949), una comanda de Richard Rodgers i Irving Berlin, va ser estrenada per Vladimir Horowitz. Va ser la primera obra per a piano d'un compositor nord-americà que va ser estrenada per un pianista de renom.

Barber també va compondre diverses òperes.[1] Vanessa, composta sobre un llibret de Gian Carlo Menotti (el seu company, tant professionalment com sentimentalment), va ser estrenada al Metropolitan Opera de Nova York. Va ser un èxit de crítica i de públic, i Barber va guanyar el Premi Pulitzer amb ella. Tanmateix, en l'estrena europea l'acollida va ser freda, i actualment no s'hi representa gaire, encara que als Estats Units continua sent popular.

Samuel Barber va produir tres concerts per a instrument solista i orquestra: el Concert per a violí, un per a violoncel i un per a piano. El Concert per a piano va ser compost per al pianista John Browning, qui el va estrenar el 24 de setembre de 1962, amb Erich Leinsdorf al front de la Boston Symphony Orchestra al Lincoln Center de Nova York. Barber també va compondre una obra virtuosística per a orgue i orquestra, la Toccata Festiva, per al cèlebre organista E. Power Biggs a les primeries dels anys 1960. La New York Philharmonic va encarregar-li un concert per a oboè, però Barber només va poder completar el lent moviment central, Canzonetta, abans de la seua mort.

Entre les seues obres purament orquestrals hi ha dues simfonies (la Primera Simfonia, de 1936 i la Segona Simfonia de 1944), l'obertura The School for Scandal (1932), tres assajos per a orquestra (1938, 1942 i 1978) i la darrera Fadograph on a Yestern Scene (1973). També va compondre algunes grans obres per a cor, incloent-hi Prayers of Kierkegaard (1954), basada en els escrits del filòsof existencialista danès Søren Kierkegaard i The Lovers (1971). A més de la sonata, entre les seues obres per a piano destaquen Excursions Op. 20, Three Sketches, Souvenirs, i altres obres.

Mai no va ser un compositor prolífic, i no va compondre massa després del fracàs de la seua òpera Antony and Cleopatra, escrita sobre un llibret del director de cine i d'escena Franco Zeffirelli i com a comanda per a l'obertura del nou Metropolitan Opera House al Lincoln Center for the Performing Arts el 1966. L'òpera va ser millor acollida el 1975, quan va ser representada en una íntima posada en escena a la Juilliard School, amb la col·laboració i direcció escènica de Gian Carlo Menotti.

Va morir a Nova York l'any 1981.

Vegeu també

[modifica]

Medea (ballet)

Referències

[modifica]
  1. Alier Aixalà, Roger, 1941-. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007. ISBN 978-84-96924-03-1. 

Enllaços externs

[modifica]