Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Roberto Sánchez 19 agost 1945 Buenos Aires (Argentina) |
Mort | 4 gener 2010 (64 anys) San José, Guaymallén (Argentina) (en) |
Causa de mort | sèpsia |
Altres noms | Sandro de América Gitano El Elvis Presley Argentino |
Formació | Col·legi Mariano Moreno |
Activitat | |
Ocupació | actor, director de cinema, cantant, compositor |
Activitat | 1959 - |
Gènere | Rock and roll i balada romàntica |
Instrument | Guitarra i veu |
Premis | |
Lloc web | sandrodeamerica.net |
|
Roberto Sánchez (Buenos Aires,[1] 19 d'agost de 1945[2]- Guaymallén, província de Mendoza, 4 de gener de 2010[3]), més conegut pel sobrenom artístic de Sandro, va ser un cantautor, actor, músic i compositor argentí de balada romàntica, música rock and roll i pop en castellà. Així mateix, va fer incursions en diverses oportunitats al cinema, com a actor protagonista i també com a director. Va ser un dels fundadors del rock en espanyol a l'Amèrica Llatina. Va publicar 52 àlbums originals i en va vendre 8 000 000 còpies,[4]
Durant la seva carrera també va realitzar 16 pel·lícules, i a més a més va ser el primer llatinoamericà en cantar en el saló Felt Forum del Madison Square Garden.[5][6] El 200 va rebre el premi Grammy Latino al conjunt de la seva trajectòria professional.
Roberto Sánchez (Sandro) va morir a l'Hospital Italià de Mendoza per un shock sèptic, segons va informar Claudio Burgos, cap de l'equip que el va operar. El seu decés es va produir a les 20:40 del 4 de gener de 2010. El pacient havia afrontat cinc intervencions en acabat el trasplantament cardiopulmonar (dues d'elles efectuades el mateix dia de la seva mort) i havia lluitat per la seva vida durant 45 dies. Immediatament, la notícia va repercutir en tots els medis argentins i en les xarxes socials.[7] Els diaris dels Estats Units The New York Times i The Washington Post van publicar en portada de les seves edicions electròniques del 5 de gener de 2010 la notícia de la mort del cantant titulant textualment: «Mor als 64 anys el cantant Sandro, l'Elvis argentí».[8]
¡Arriba juventud! dir. Leo Fleider (1971)