Sanguinyol

Infotaula d'ésser viuSanguinyol
Cornus sanguinea Modifica el valor a Wikidata

Sanguinyol, fruit
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCornales
FamíliaCornaceae
GènereCornus
EspècieCornus sanguinea Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Swida sanguinea (L.) Opiz
  • Cornus sanguinea var. viridissima Dieck
  • Cornus sanguinea subsp. australis (C.A. Mey.) Jáv.[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Flors
Il·lustració

El sanguinyol[2] o cir(er)er salvatge (Cornus sanguinea) és una espècie de planta caducifòlia del gènere Cornus. També és coneguda com a pelabou,[3] cornell, corneller, corner, corniol, sangrell, sangonell o sangrinyol.[4]

Descripció

[modifica]

És un arbre petit o arbust caducifoli d'1 a 6 m d'alçària, de branques vermelloses, de fulles en disposició oposada toves, ovals i acuminades i amb els marges enters. Les flors són blanques, agrupades en corimbes terminals. Floreix d'abril a juny. Els fruits són en baia amb una sola llavor, amargs i negres en la maduresa. Viu sobretot en boscos i bardisses una mica humides. És molt comú a comarques com Osona i Garrotxa.

A més de la reproducció per llavor, també ho fa vegetativament, a partir de les arrels laterals. Per això, normalment es troba formant masses espesses, arribant a tenir un caràcter una mica invasor, ja que si cobreix una zona, no hi pot créixer res més, per manca de llum.

Els fruits són consumits per alguns mamífers i molts ocells. La fusta és de molt bona qualitat, de color blanc rosat, molt dura i resistent. S'utilitzava per fer mànecs d'eines, i tornejar petites peces. Les branques joves primes eren utilitzades per fer cistells, més gruixudes, per fer tutors de jardineria. També eren utilitzades per fer fletxes. L'arquer prehistòric Ötzi portava fletxes fetes de sanguinyol.

El nom català de sanguinyol, i el de l'espècie sanguinea, fan referència a la coloració vermella de les fulles a la tardor i també de les branques a l'hivern.

Distribució i hàbitat

[modifica]

És originària d'Europa i Àsia occidental i n'hi ha del sud d'Escandinàvia fins a la mar Càspia.

A Catalunya el podem trobar a gairebé la totalitat del territori, entre el nivell del mar i 1.000 m d'altitud en bardisses i boscos caducifolis.

El seu simbolisme a Bulgària

[modifica]

Tradicionalment, els búlgars preparen i serveixen banitsa en dos dies de festa: Nadal i Cap d'Any. En aquests dies, la gent afegeix kusmeti (literalment «sorts», el que significa sort o amulets de la sort) a l'interior de la banitsa. Els objectes són generalment petits trossos de branques de sanguinyol amb un nombre variable de brots, que són el símbol de la salut i la longevitat.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Cornus sanguinea» a EOL. Data consulta: 21 de febrer de 2014.
  2. Sanguinyol, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.
  3. pelabou, DIEC
  4. «FloraCatalana.net - Cornus sanguinea L.». Arxivat de l'original el 2016-02-14. [Consulta: 31 desembre 2015].
  5. (Banitsa, Baniza, Banica) – The Famous Bulgarian Cheese Pastry Arxivat 2017-06-02 a Wayback Machine.. Banitza. Consultat el 2011-06-15.

Enllaços externs

[modifica]