Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | núcula |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 203458 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rosaceae |
Gènere | Sanguisorba |
Espècie | Sanguisorba officinalis L., 1753 |
Sanguisorba officinalis és una espècie de planta perenne de la família de les rosàcies. És una planta alimentària important per a les grans papallones blaves europees Maculinea nausithous i M. teleius.[1]
És una planta perenne de fulles basals i inferiors imparipinnades de 3-7 cm de longitud, amb els folíols dentats (9-12 dents en cada costat). Les superiors són poc nombroses i més petites. Arriba a assolir des dels 15 cm a 2 m d'altura. Té una arrel negra per fora i de color rosat el seu interior. Floreix pel juny o juliol.[2]
Aquesta espècie es distingeix d'altres Sanguisorba pels seus glomèruls de flors de color porpra fosc (totes hermafrodites), situats sobre llargs peduncles laterals.[3]
Té una distribució eurosiberiana. En la Península Ibèrica, habita en prats de sega i herbassars molt humits de muntanya.
Conté sanguisorbina, tanins, goma i sals.
Com a planta medicinal s'utilitza com: diürètic, estomacal, sudorífic, febrífug, tònic, astringent i aromàtic. L'arrel és astringent, estíptic i vulnerari. S'usa la planta sencera.
Per via externa, i a causa del seu alt contingut en tanins, exerceix efectes hemostàtics, i és útil per a les ferides i certes úlceres tòrpides o varicoses. En la medicina tradicional xinesa, s'utilitza en el tractament de les hemorràgies digestives i respiratòries, diarrea i gastroenteritis, així com, per via externa en cas de cremades.[4]
S'ha utilitzat en la medicina tradicional xinesa (MTC), on se li coneix amb el nom de Di Yu. S'utilitza per refredar la sang, detenir el sagnat, la calor i guarir les ferides.[5]
Sanguisorba officinalis va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 116, l'any 1753.[6]
|
Agrimonia bastarda, amanida italiana, escalerilla, herba de la ganivetada, herba de la enjarretadura, herba del coll, herba de la mora, herba del ganivet, herba ge, jazmia, néspola, niéspola, níspera, nísperero del Japó, nespra, níspola, níspolero del Japó, pampanilla, pempinela, pempinella, perifolio, perifollo, pimpinela, pimpinela dels prats, pimpinela major, pimpinela menor, pimpinella acopada, pimpinella d'Espanya, pimpineta, rompepiedras, sanguina, sanguinària, sanguisorba, sanguisorba de roca, sanguisorba major, sanguisorba menor.[8]