Sant Cugat Sesgarrigues

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Cugat Sesgarrigues
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 21′ 58″ N, 1° 45′ 15″ E / 41.366111111111°N,1.7541666666667°E / 41.366111111111; 1.7541666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaAlt Penedès Modifica el valor a Wikidata
CapitalSant Cugat Sesgarrigues Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.026 (2023) Modifica el valor a Wikidata (165,48 hab./km²)
Llars16 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud266 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal08798 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08206 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082068 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websantcugatsesgarrigues.cat Modifica el valor a Wikidata

Sant Cugat Sesgarrigues és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès. El poble de Sant Cugat Sesgarrigues (266 m, d'altitud) és a la part septentrional del terme. L'església parroquial, que centra la població, és dedicada a sant Cugat màrtir, en record de l'antiga jurisdicció monàstica. L'edifici, molt ampliat i modificat, sembla reconstruït aprofitant murs i altres materials de les antigues fàbriques. El seu precedent immediat era una església gòtica.

Les Cases Roges (252 m d'altitud) és un nucli de població format al llarg de la carretera de Barcelona a València a 1 km del cap del municipi, situat sobre el Puig de la Torrota. Al SE de la caseria passa la riera de Sant Marçal. S'hi descobriren restes de construccions ibèriques. Les Cases Roges tenien una població de 98 habitants el 1970 en poblament aglomerat i 55 en disseminat.

Puigcigró és una antiga quadra del terme de Sant Cugat Sesgarrigues. El lloc és esmentat el 1160 en una venda de terres de Puig-roig i del terme de Ferran, per tant l'extrem occidental del terme de Sant Cugat, tal vegada a redós del Puig del Pi de Capellades (261 m). També s'esmenta en la cessió del castell de Ferran a Santes Creus per Geralda de Montclús, que el tenia per donació de Guerau de Cervelló, el seu primer marit, en data de l'any 1231. Al còdex de fra Bernat Mallol --segons transcripció i comentaris de Fort i Cogul--, escrit al segle xv (1413-15), hi ha alguns esments de Puig-ciuró que situen millor la dita quadra. Es fa menció de camins que de Puigciuró anaven a Santa Maria dels Horts i a la quadra de les Quarterades, en direcció a Melió. També hi havia un viarany que anava de Puig-ciuró a Puig-roig.[1]

Geografia

[modifica]

El municipi de Sant Cugat Sesgarrigues és en la depressió penedesenca, al NE del terme de Vilafranca del Penedès. D'una extensió de 6.24 k², limita a septentrió i a llevant amb Avinyonet del Penedès, a migdia i a ponent amb Olèrdola i, en una petita franja al NW, amb el terme de la Granada. El terreny és pla en la seva major part i lleugerament accidentat a l'extrem del SE, on hi ha el Puig del Pi del Barba (363 m d'altitud) que serveix de fita amb el terme d'Avinyonet. El terme és drenat per la riera de Sant Marçal, que s'uneix, passat el Sant Sepulcre, amb la riera de Ribes. A part el cap del municipi, hi ha el raval de les Cases Roges i l'antiga caseria de Puigciuró. Travessa el terme municipal la carretera general de Barcelona a València, de la qual surt una carretera local al raval de les Case Roges, 4 km al NE de Vilafranca; aquesta carretera passa pel poble de Sant Cugat i segueix fins a Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern, on, una altra carretera local enllaça la carretera general amb la comarcal de Vilafranca a Terrassa. L'estació de ferrocarril més propera és la de Vilafranca del Penedès. També en terme de Vilafranca, hi ha l'accés més proper a l'autopista, que passa per l'extrem NW del terme municipal.[1]

Conreus

[modifica]

La superfície conreada és de 55 ha (88%), essent la vinya el conreu principal. Segueixen en importància els cereals i les oliveres. En les últimes dues dècades del segle XX s'hi començaren a introduir els arbres fruiters, com a tot el Penedès. Un parell de centenars d'explotacions agrícoles són inferiors a les cinquanta hectàrees i molt poques sobrepassen aquest límit. La població activa abans de la crisi del 2010 era de tres centenars de persones, de les quals una seixantena n'eren agricultors. Altres activitats econòmiques són l'avicultura i la ramaderia (ovins, porcins, etc.) Hi ha una cooperativa vinícola i una important explotació enològica: els cellers Freixedes (vinya de Santa Marta) que elaboren vins de taula i escumosos; també hi ha una fassina d'alcohol de brisa de raïm i fàbriques de càpsules metal·liques, de formigó i de confeccions.[1]

Toponímia

[modifica]
Vinyes a Sant Cugat de Sesgarrigues

El topònim Sesgarrigues (les Garrigues, amb l'article salat ses Garrigues) associa el terme a un lloc de vegetació originàriament pobra que l'esforç de l'home anà transformant a poc a poc. El lloc tindria interès en temps antic per les vies de comunicació que el travessaven. En l'esmentat còdex de Bernat Mallol es parla del camí que va de Barcelona, el camí ral i també del camí del Maresme, que, procedent de la Granada, anava fins a les platges de Garraf, aleshores dites el Maresme de Penedès. La torre de Ventallols, possiblement la Torrota, seria una de les petites fortaleses o guardes per a la vigilància del trànsit per aquests camins. S'esmenta el 1018 com a possessió d'Hug de Cervelló i el 1054 com a donació de Mir Geribert a la seva filla Adelaida esposa de Guillem de Sant Martí. Però el 1075 ja s'esmenta el lloc de Sant Cugat Sesgarrigues o Ventaiols dintre el terme d'Olèrdola o del Penedès. Més tard, d'una vinya que Guerau Alemany cedia el 1143 als seus germans, es deia que al nord confrontava amb l'alou de Sant Cugat Sesgarrigues, al sud amb l'alou de Ventallols i a llevant amb el camí de Malselliga. Al segle xiii s'originen uns plets entre els monestirs de Sant Cugat del Vallès i Santes Creus, per mor de donacions d'un mateix lloc a un i altre monestir. Guillem Vendrell havia donat a Santes Creus un cam proper a la <vila de Sant Cugat Sesgarrigues>. El monestir vallesà al·legava que el camp ja formava part d'una anterior donació feta per Guerau de Cervelló, ço que fou confirmat pels delegats de l'arquebisbe, que arbitraren en el plet, l'any 1236. Del 1209 és la concessió atorgada per Pere el Catòlic, que tots els pobladors dels llocs dits monàstics serien jurídicament regits pels usos i costums dels homes del rei a Vilafranca, malgrat que els plets havien de ser instruïts per les cúries dels monestirs. El 1394 Vilafranca del Penedès adquirí la jurisdicció de Sant Cugat i d'aleshores ençà fou definitivament incorporada a la corona. La Masia de la Torre del Gall pot tenir origen en una edificació antiga del domini romà, la qual es va construir a partir del segle XV, amb posteriors ampliacions i modificacions.

Com la majoria dels pobles del Penedès, poblament seguí el mateix ritme que l'extensió del conreu de la vinya, i sortí molt afectat per la crisi de la fil·loxera i el plantejament del conflicte de les rabasses mortes. La gran majoria de rabassaires que hi havia a Sant Cugat, com en altres pobles de la contrada, provocà situacions de veritable angoixa. Entre altres fets luctuosos patits del poble de Sant Cugat, caldria, potser, esmentar el saqueig practicat per la soldadesca francesa el 16 d'agost de 1810.[1]

Demografia

[modifica]

La població de 1860 era de 666 habitants, xifra que, lleugerament incrementada en l'actualitat, s'ha mantingut sense grans oscil·lacions. El 1900 hi havia 672 habitants, 656 el 1950, 696 el 1970 707 el 1975, 691 el 1981 i l'últim cens de 2006 en tenia 890 habitants.[1]


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
16 19 16 196 342 582 601 660 672 702

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
801 718 725 656 632 696 691 739 715 715

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
752 734 731 770 843 890 923
973
986
972

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
973
989
1.009
1.009 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Política

[modifica]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

[modifica]
Resultats electorals - Sant Cugat Sesgarrigues, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 253 43,92
ERC Oriol Junqueras 104 18,05
PSC Pere Navarro 72 12,5
ICV-EUiA Joan Herrera 41 7,11
PPC Alicia Sánchez-Camacho 35 6,07
CUP David Fernández 24 4,16
C's Albert Rivera 18 3,12
Vots en blanc 8 1,37
Altres 21 6,77
Total 583 80,86

Festes i tradicions

[modifica]

Del calendari festiu es pot destacar la Fira Eco Sant Cugat - Fira Mediambiental del Penedès.[2] La Fira sorgeix a iniciativa de l'entitat del municipi Associació Amics de la Font del Cuscó.[3] La Fira amb el lema "Consum responsable, salut i medi ambient" acull xerrades, tallers i altres activitats. El dissabte de Fira es fa la Mostra Audiovisual a l'entorn del Medi Ambient.[4]

Entitats

[modifica]
  • Grallers Pica-Soques http://www.picasoques.cat/
  • L'AEK Sant Cugat és el club de futbol sala del poble. Fou fundat l'any 1989
  • Associació de Mares i Pares de l'Escola i la Llar d'infants
  • Club de Futbol Sant Cugat Sesgarrigues
  • El Forn exposició rural
  • Associació teatral i d'esbarjo "El Sac"
  • Esbart Dansaire Sant Cugatenc
  • Amics de la font del Cuscó
  • Casal Municipal de la Gent Gran
  • Societat Coral "El Raïm"
  • Grup de Joves Peluts i Pelats
  • Associació d'Assistència Social Sant Adjutori
  • Ball de Diables "Sexes Foc"
  • Colla gegantera "Els Titots"
  • Casal de la dona
  • Patronat pro-biblioteca del Centre Parroquial

Nadius il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Fundació Enciclopèdia Catalana Gran geografia comarcal de Catalunya, tom núm. 5, pàgs. 83-84 ISBN 84-85194-20-9
  2. «Eco Sant Cugat». Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. [Consulta: 24 gener 2016].
  3. «Festa Catalunya». [Consulta: 24 gener 2016].
  4. «Mostra Audiovisual a l'entorn del Medi Ambient». [Consulta: 24 gener 2016].

Enllaços externs

[modifica]