Santa Eulàlia d'Erill la Vall

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Eulàlia d'Erill la Vall
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Part deEsglésies romàniques catalanes de la Vall de Boí
Construcciósegle xii
Dedicat aEulàlia de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Vall de Boí (Alta Ribagorça) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióErill la Vall, la Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Map
 42° 31′ 29″ N, 0° 49′ 32″ E / 42.5248°N,0.8256°E / 42.5248; 0.8256
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2000 (24a Sessió)
Identificador988-009
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Data3 juny 1931
Codi BCIN64-MH-EN Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0001299 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC68 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC10379 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Propietat deBisbat d'Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà

Santa Eulàlia d'Erill la Vall és l'església parroquial d'Erill la Vall, dins del terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.

És d'estil romànic, i està datada als segles XI-XII. Forma part del conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí que van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000.

Història

[modifica]

Com la resta d'església de la Vall de Boí, la de Santa Eulàlia d'Erill la Vall fou objecte de la venda i bescanvi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia de la Marca, als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i la seva dona Valença de Tost, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions.

El 1266 Santa Eulàlia d'Erill la Vall fou donada al monestir de Santa Maria de Lavaix, i esdevingué parròquia monàstica, característica que conservà fins a l'extinció del monestir de Lavaix, a mitjans del segle xix. Tanmateix, no va perdre el règim especial que tenien les esglésies de la Vall de Boí dins del bisbat d'Urgell.

Any 1891

El 5 de setembre de 1902 va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas. Van catalogar el Davallament d'Erill la Vall (s. xiii), que representa a Jesús, Nicodem, dos lladres, Sant Josep i Sant Joan i actualment es troba conservat entre el Mnac i el Museu Episcopal de Vic.[1]

Fou declarada monument historicoartístic el 1962, i el 1994 fou objecte d'excavacions, restauració i consolidació. Finalment, com ha quedat dit anteriorment, fou declarada Patrimoni de la Humanitat, conjuntament amb les altres esglésies romàniques de la vall.[2]

Descripció

[modifica]
Planta

És una església d'una sola nau, amb capçalera trilobulada, amb la qual cosa les dues absidioles laterals formen, amb la nau i l'absis principal, una planta de creu llatina. Havia estat coberta originàriament amb coberta a doble vessant. Al s.XII es va afegir la volta de canó, sostinguda per semipilars i semicolumnes, posteriorment es va esfondrar i no va ser refeta, mantenint-se la coberta de fusta. El mur meridional, que devia caure juntament amb la nau, conserva traces testimonials de la primera construcció, l'ensulsiada i la reconstrucció encara en època medieval.

Els absis també varen ser afectats amb el pas del temps, així com altres elements de l'església original: al s.XVI es va construir un retaule encaixat a l'absis central, es va afegir el cor i una part del porxo fou convertit en capella, de primer, i en cambra dels mals endreços després. Fou allí on aparegueren les figures del davallament. L'absis central es va desmuntar entre 1907 i 1911 per edificar la sagristia

Entre 1994 i 1998 es van dur a terme l'excavació arqueològica i la restauració de l'església.

El campanar és el més bonic de la vall, per l'harmonia de les seves sis plantes. Cada pis té arcuacions cegues i fris de serra de dents, i totes estan dotades de finestres geminades, de manera que segueix la mateixa proporció en tota la seva alçada.

  • L'absis nord, únic que no ha estat refet
    L'absis nord, únic que no ha estat refet
  • Porxo
    Porxo
  • Campanar
    Campanar

Sobre l'altar actualment hi ha el conjunt escultòric de fusta del Davallament d'Erill, les imatges originals del qual són al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d'Art de Catalunya. És complet, amb els set personatges tradicionals: Jesucrist al centre, amb els dos lladres també crucificats dalt de sengles creus a cada extrem, la Mare de Déu plorosa, Nicodem, que amb unes tenalles arrenca els claus amb què era clavat Jesucrist a la creu i, alhora, el sosté perquè no caigui, Josep d'Arimatea i Sant Joan Evangelista, fent parella amb la Mare de Déu, situada simètricament amb ell (és el model romà d'Orient de davallament). Sant Joan i la Mare de Déu es conserven a l'àmbit vuitè del MNAC; la resta de personatges, a Vic.

És un dels dos davallaments conservats quasi del tot sencers a Catalunya. L'altre és el de Sant Joan de les Abadesses. A Durro conserven també el Nicodem d'un altre davallament.

En canvi, aquesta església no conserva pintures murals romàniques, com les altres més properes: Sant Joan de Boí, Santa Maria de Taüll o Sant Climent de Taüll; una de les possibles explicacions a aquest fet seria que desapareguessin a causa de l'esfondrament, encara en època romànica, de l'església, i la seva posterior refacció.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sàez, Anna «La gran aventura dels Pirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, 1-2008, p. 26-31. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ Rego, Lurdes «El clàssic pirinenc». Sàpiens [Barcelona], núm. 88, 2-2010, p. 66-67. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eulàlia d'Erill la Vall
  • ADELL I GISBERT, Joan-Albert [et al]. "Santa Eulàlia d'Erill-la-vall", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7.
  • Centre del Romànic de la Vall de Boí. El Conjunt Romànic de la Vall de Boí"[fulletó]. 2017, Centre del Romànic de la Vall de Boí

Enllaços externs

[modifica]
  • Santa Eulàlia d'Erill la Vall al Conjunt Romànic de la Vall de Boí [1]