Biografia | |
---|---|
Naixement | Santiago Posteguillo Gómez 1967 ![]() València (Espanya) ![]() |
Formació | Universitat de València ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Filologia, lingüística, ficció literària i novel·la històrica ![]() |
Ocupació | Escriptor |
Gènere | Novel·la històrica |
Llengua | castellà |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| |
Lloc web | http://www.santiagoposteguillo.es/ |
![]() |
Santiago Posteguillo Gómez és un escriptor valencià nascut el 1967,[1] ha assolit renom per diverses novel·les que transcorren a l'antiga Roma.
És professor titular a la Universitat Jaume I de Castelló, on fa classes de literatura anglesa, especialment de la narrativa del segle xix.
Va debutar amb la novel·la Africanus: el hijo del cónsul el 2006,[2] el primer llibre d'una trilogia sobre Escipió l'Africà, general romà que va vèncer Aníbal a la batalla de Zama. El 2016 ha presentat la seva darrera novela titulada La legión perdida,[3] publicada per Planeta, que tanca la trilogia de Trajà juntament amb les altres novel·les Los Asesinos del Emperador i Circo Máximo.
Va rebre el Premi de les Lletres Valencianes l'any 2010,[4] i el Premi Planeta[5] l'any 2018 amb la novel·la Yo Julia.[6] El llibre Roma soy yo fou un dels més venuts a Balears durant Sant Jordi 2022.[7]
És la primera trilogia publicada per l'autor, on descriu l'Antiga Roma republicana i els fets de la Segona Guerra Púnica, des del punt de vista dels dos grans generals que es van enfrontar en aquest conflicte Publi Corneli Escipió l'Africà i Aníbal Barca.
Segona trilogia, situada en aquesta ocasió a la Roma del segle i
Conjunt de tres novel·les que s'endinsen en la història de la literatura mitjançant una recopilació d'anècdotes i relats breus.
Bilogia centrada en la figura històrica de Julia Domna, filla de reis, esposa d`emperador i mare de cèsars, i en els seus intents per establir una veritable dinastia regnant a Roma a finals del segle ii
Bilogia centrada en la figura històrica de Juli Cèsar.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Joan Alfons Gil Albors |
Premi de les Lletres Valencianes 2010 |
Succeït per: Antonio Porpetta |
Precedit per: Javier Sierra Albert El fuego invisible |
Premi Planeta 2018 |
Succeït per: ' |