Sara Ahmed

Plantilla:Infotaula personaSara Ahmed
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 agost 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Salford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióCardiff University
Activitat
Camp de treballEstudis de gènere, feminisme, race theory (en) Tradueix i postcolonialisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, filòsofa Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Surrey (2016–)
Goldsmiths (2004–2016) , dimissió
Universitat de Lancaster (1994–2004) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc websaranahmed.com Modifica el valor a Wikidata
X: SaraNAhmed Goodreads author: 11036 Modifica el valor a Wikidata

Sara Ahmed (30 d'agost del 1969) és una escriptora britanicoaustraliana l'àrea d'estudi de la qual se centra en la teoria feminista, la teoria queer, la crítica del racisme i el postcolonialisme.[1][2][3]

Vida

[modifica]

Ahmed nasqué a Salford, Anglaterra.[4] Son pare és pakistanés i sa mare anglesa, i van migrar a Austràlia als anys 70, on va créixer.[5] Relacionats amb aquestes vivències estan els seus temes de recerca, entre els quals hi ha la migració i la identitat.[6] Realitza els primers estudis en la Universitat d'Adelaide i el doctorat en el Centre de Teoria Crítica i Cultural de la Universitat de Cardiff.[7][8]

Fou professora d'Estudis Culturals i Ètnia i directora del Centre de Recerques Feministes fins al 2016 a Goldsmiths, Universitat de Londres. Investigà també sobre temes de gènere en la Universitat de Lancaster.[9]

Recerques

[modifica]

El gir afectiu

[modifica]

Ahmed ha realitzat importants aportacions al gir afectiu, un corrent metodològic que estudia els afectes per com es relacionen entre si, les seues zones de contacte i els efectes que generen. Ahmed analitza com els discursos o escenes afectives ajuden a reproduir una manera de vincular-se hegemònica i normativa.[10]

La felicitat com a mecanisme de control

[modifica]

Un altre tema d'interés d'Ahmed són els mecanismes institucionals que impedeixen o dificulten que s'escolten les queixes de les víctimes de masclisme, racisme o assetjament. Des del 2017 estudia aquesta qüestió en l'àmbit universitari a partir de denúncies d'assetjament sexual realitzades per estudiants de la Universitat de Londres. En la seua obra La promesa de la felicitat, Ahmed estudia com aquestes demandes de dones, persones LGBTI+ i migrants s'entenen com un atac al benestar col·lectiu. En aquest sentit les persones o col·lectius que realitzen aquests planys són qualificats d'aixafaguitarres, amargats o tristois. La felicitat s'associa a certes maneres d'habitar en el món: casar-se, formes una família, estudiar una carrera. La felicitat és, llavors, una tècnica per a dirigir les persones cap a certes accions i no altres.[11]

Fenomenologia queer i orientació cap als objectes

[modifica]

En Fenomenologia queer estudia les emocions en tant que dirigides a allò amb què entrem en contacte: poden dirigir-se cap a un objecte o apartar-se'n. En l'orientació cap a l'objecte també entra en joc com és aquest acostament i en això pren rellevància la interiorització en el cos de les experiències passades. La fenomenologia queer s'orienta cap a objectes que no són propers. Ahmed estudia com la fenomenologia queer implica un desviament respecte dels objectes als quals els subjectes s'haurien de dirigir.[12]

Publicacions

[modifica]
  • What's the usi? On the usis of usi (2019)
  • Viure una vida feminista (2017)
  • Willfull subjects (2014)
  • On being included: Racism and Diversity in institucional life (2012)
  • La promesa de la felicitat (2010)
  • The Affect Theory Reader (2009)
  • Fenomenologia Queer (2006)
  • La política cultural de les emocions (2004)
  • Thinking through the skin (2001)
  • Strange Encounters: Embodied others in Post-Coloniality (2000)
  • Diferències que importen (1998)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ahmed, Sara, 1969-». Library of Congress. [Consulta: 16 gener 2015].
  2. ↑ «Materia memorable. Boletín de nuevas adquisiciones y servicios bibliotecarios» (en espanyol).
  3. ↑ «Sara Ahmed: “La felicidad es una técnica para dirigir a las personas”» (en local). www.elsaltodiario.com. [Consulta: 7 juliol 2020].
  4. ↑ «Sara Ahmed» (en castellà). Caja Negra. Arxivat de l'original el 2020-10-23. [Consulta: 7 juliol 2020].
  5. ↑ «Sara Ahmed - Revista Anfibia». [Consulta: 7 juliol 2020].
  6. ↑ «Sara Ahmed | Autores» (en espanyol). CCCB LAB. [Consulta: 7 juliol 2020].
  7. ↑ Tomás, Berta Gómez Santo. «Vivir una vida feminista, con Sara Ahmed» (en espanyol). la Fronde., 28-01-2019. [Consulta: 7 juliol 2020].
  8. ↑ «Contra la felicidad: romper con el imperativo de la alegría». www.perfil.com. [Consulta: 7 juliol 2020].
  9. ↑ «Sara Ahmed».
  10. ↑ Saporosi, Lucas «Los afectos y la memoria: sobre ¿Quién te creés que sos? de Ángela Urondo Raboy». Anclajes. DOI: 10.19137/anclajes-2018-2227.
  11. ↑ «Sara Ahmed: “La felicidad es una técnica para dirigir a las personas”».
  12. ↑ Bietti, Federico «[https://cdsa.aacademica.org/000-038/546.pdf La ética del desvío, la fenomenología queer de Sara Ahmed hacia una política de la desorientación]». X Jornadas de Sociología UBA, 2013.