Sara Seager

Sara Seager

Biografia
Naixement	21 juliol 1971 (53 anys) Toronto (Canadà)
Residència	Concord
Formació	Universitat de Toronto - Graduat en Ciències Universitat Harvard - Philosophiæ doctor Jarvis Collegiate Institute
Director de tesi	Dimitar Sasselov
Activitat
Camp de treball	Astronomia, astrofísica, aviació, astronàutica, recerca i desenvolupament i astrobiologia
Ocupació	astrònoma, professora d'universitat, astrofísica, física, biòloga
Ocupador	Institut de Tecnologia de Massachusetts (2007–) Carnegie Institution for Science (2002–2006) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1999–2002)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2015–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Estudiant doctoral	Björn Benneke ^(en)
Premis
(2024)  Premi Kavli d'astrofísica (2021)  Magellanic Premium ^(en) (2020)  Oficial de l'Orde del Canadà (2013)  Beques MacArthur (2012)  Premi Sackler de física (2011)  Nature's 10 (2011)  membre de l'AAAS (2007)  Premi Helen B. Warner Prize d'Astronomia
Lloc web	seagerexoplanets.mit.edu

Sara Seager (Toronto, 21 de juliol de 1971) és una astrònoma i científica planetària canadenca.^[1] Exerceix com a professora a l'Institut Tecnològic de Massachusetts i és una figura destacada en l'estudi de planetes extrasolars i les seves atmosferes, sent l'autora de dos llibres de text universitari.^[2][3]

Pels seus treballs de recerca, ha estat reconeguda per les revistes Popular Science, Discover Magazine,^[4] Nature,^[5] i TIME Magazine. El 2013, va rebre una beca MacArthur arran del treball teòric sobre la detecció de signatures químiques en atmosferes d'exoplanetes i el desenvolupament d'observatoris espacials de baix cost per detectar trànsits planetaris.^[6]

Biografia breu

Sara Seager va néixer a Toronto, Ontario, Canadà.^[7][8][9] El seu pare, el Dr. David Seager, va ser un pioner en l'àmbit del trasplantament de cabell i el fundador del Seager Hair Transplant Center a Toronto.^[7][10]

Va obtenir-ne la llicenciatura en Matemàtiques i Física a la Universitat de Toronto el 1994, amb l'ajut del Premi d'Investigació d'Estudiants Universitaris del Canadà (NSERC). A la Universitat Harvard, el 1999, s'hi doctorà en astronomia. La seva tesi doctoral, supervisada per Dimitar Sasselov, desenvolupà diferents models teòrics sobre les atmosferes en planetes extrasolars.^[11]

Entre 1992 i 2002, va ocupar un lloc de recerca postdoctoral a l' Institut d'Estudis Avançats de Pinceton i va ser membre del personal d'investigació sènior de la Carnegie Institution de Washington fins al 2006. Finalment, el gener de 2007, es va incorporar a l' Institut Tecnològic de Massachusetts com a professora associada de física i de ciències planetàries.^[12] Tres anys després, el 2010, va ser nomenada professora titular.^[13] Actualment ocupa la càtedra "Class of 1941".

Va ser escollida Legacy Fellow de la American Astronomical Society el 2020.^[14]

Està casada amb Charles Darrow i tenen dos fills del seu primer matrimoni. El primer cònjuge de la Sara, Michael Wevrick, va morir de càncer el 2011.^[15][16]

Investigació acadèmica

La investigació de Seager s'ha dirigit principalment al descobriment i l'anàlisi d'exoplanetes. En particular, a la cerca de planetes anàlegs a la Terra, cosa que portà la NASA a batejar-la com "una Indiana Jones astronòmica".^[17] Seager va utilitzar el terme "nan gasós" per definir els planetes de tipus superterra, compostos principalment d' hidrogen i heli a través del model de l'exoplaneta Gliese 581c . El terme "nan gasós" també s'ha utilitzat per referir-se a planetes més petits que els gegants gasosos, igualment envoltats per denses atmosferes d'hidrogen i heli.^[18][19] Juntament amb Marc Kuchner, Seager va predir l'existència de planetes de carboni, també coneguts com planetes de diamant.^[20]

Representació artística del projecte Starshade

Seager ha estat la presidenta de l'equip de Ciència i Tecnologia de la NASA per a la missió "Starshade", destinada a llançar un disc d'ocultació de la llum dels estels llunyans als telescopis espacials. Es tracta d'un sistema per a la detecció d'exoplanetes, una mena de "paraigua espacial",^[21] que evita que la llum de l'estel llunyà penetri el telescopi i "encegui" la llum tènue dels planetes que l'envolten.^[22]

Des de l'any 2020, la Sara s'ha centrat al treball relacionat amb l'anàlisi de l'atmosfera de Venus i el possible descobriment de fosfina, una potencial biosignatura.^[23]

Equació de Seager

Seager va desenvolupar una versió paral·lela de l' equació de Drake per estimar el nombre de planetes habitables a la galàxia.^[24] En lloc de centrar-se en la cerca civilitzacions extraterrestres amb tecnologia de ràdio (tecnosignatures), Seager n'ha reformulat l'equació per estimar la presència de qualsevol forma de vida. L'equació es centra en la cerca de planetes amb gasos indicadors de biosignatures. És a dir, gasos potencialment produïts per éssers vius que poden acumular-se a l'atmosfera d'un planeta fins a nivells detectables pels telescopis espacials.^[24]

${\displaystyle N=N^{*}F_{\text{Q}}F_{\text{HZ}}F_{\text{O}}F_{\text{L}}F_{\text{S}}}$

Representació artística d'un exoplaneta tipus Superterra

en què:

• N = el nombre de planetes amb biosignatures detectables.
• N * = el nombre d'estrelles observades.
• F _Q = la fracció d'estrelles en una fase estable.
• F _HZ = la fracció d'estrelles amb planetes rocosos a la zona habitable.
• F _O = la fracció d'estrelles amb planetes observables.
• F _L = fracció de planetes que tenen vida.
• F _S = la fracció de formes de vida que produeixen atmosferes planetàries amb un o més gasos de biosignatura detectables.

Projecte Asteria

Seager va ser l'investigadora principal del projecte espacial Asteria (Arcsecond Space Telescope Enabling Research in Astrophysics), ^[25] un cubesat dissenyat per la fotometria de precisió i la cerca de planetes extrasolars. Es tracta d'un projecte de col·laboració entre el MIT i el Jet Propulsion Laboratory de la NASA. ASTERIA es va llançar a l'òrbita baixa terrestre des de l' Estació Espacial Internacional el 20 de novembre de 2017 i va funcionar-ne amb èxit fins a la desintegració orbital el 24 d'abril de 2020.

Venus Life Finder

El 2020, Seager va dirigir un equip per posar en marxa la missió Venus Life Finder, ^[26] una petita nau espacial per investigar la possibilitat de vida a l'atmosfera de Venus.^[27] La missió serà finançada amb capital privat i el llançament està previst el gener de 2025, a través de l'empresa Rocket Lab i el coet Electron.^[28]

Honors i premis

• 2004: Harvard Book Prize in Astronomy ^[29]
• 2007: Premi Helen B. Warner de la Societat Astronòmica Americana per desenvolupar "tècniques fonamentals per comprendre, analitzar i trobar atmosferes als planetes extrasolars".^[30]
• 2012: Premi Sackler per "l'anàlisi de les atmosferes i les composicions internes dels planetes extrasolars".^[31] També va ser nomenada membre de l' Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència
• 2013: Escollida membre d'honor de la Royal Astronomical Society of Canada i va receptora d'una beca MacArthur.^[32]
• 2018: Elegida membre de la American Philosophical Society.^[33]
• 2020: Va rebre l'Orde del Canadà ^[34] i va guanyar el premi Los Angeles Times de Ciència i Tecnologia pel seu llibre Les llums més petites de l'Univers.^[35][36]
• 2023: Guardonada honoris causa a la seva Alma Mater, la Universitat de Toronto.^[37]
• 2024: Premi Kavli d'Astrofísica.^[38]

Publicacions

Llibres

• Autors varis. Editors: Seager, Sara i Drake, Daming. Scientific Frontiers in Research on Extrasolar Planets. 294, 2003 (ASP Conference Proceedings (Volume 294)). ISBN 1-58381-141-9. 
• Seager, Sara. Exoplanet Atmospheres: Physical Processes. Princeton University Press, 2010. ISBN 9781400835300. 
• Seager, Sara. Exoplanets. University of Arizona Press, 2010. ISBN 978-0-8165-2945-2. 
• Seager, Sara. The Smallest Lights in the Universe: A Memoir. Crown, 2020. ISBN 978-0-5255-7625-9. 

Articles científics

• Seager, S.; Sasselov, D. D. The Astrophysical Journal, 537, 2, 2000, pàg. 916–921. arXiv: astro-ph/9912241. Bibcode: 2000ApJ...537..916S. DOI: 10.1086/309088. ISSN: 0004-637X.
• Seager, S.; Mallen-Ornelas, G. The Astrophysical Journal, 585, 2, 2003, pàg. 1038–1055. arXiv: astro-ph/0206228. Bibcode: 2003ApJ...585.1038S. DOI: 10.1086/346105. ISSN: 0004-637X.
• Benjamin, Robert A.; Churchwell, E.; Babler, Brian L.; Bania, T. M.; Clemens, Dan P. Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 115, 810, 2003, pàg. 953–964. arXiv: astro-ph/0306274. Bibcode: 2003PASP..115..953B. DOI: 10.1086/376696. ISSN: 0004-6280.
• Deming, Drake; Seager, Sara; Richardson, L. Jeremy; Harrington, Joseph Nature, 434, 7034, 2005, pàg. 740–743. arXiv: astro-ph/0503554. Bibcode: 2005Natur.434..740D. DOI: 10.1038/nature03507. ISSN: 0028-0836. PMID: 15785769.
• Borucki, WJ; etal Science, 327, 5968, 2010, pàg. 977–980. Bibcode: 2010Sci...327..977B. DOI: 10.1126/science.1185402. ISSN: 0036-8075. PMID: 20056856.
• Borucki, William J.; Koch, David G.; Basri, Gibor; Batalha, Natalie; Brown, Timothy M.; 29 The Astrophysical Journal, 736, 1, 2011, pàg. 19. arXiv: 1102.0541. Bibcode: 2011ApJ...736...19B. DOI: 10.1088/0004-637X/736/1/19. ISSN: 0004-637X.

Referències

1. Jones, Chris «The Woman Who Might Find Us Another Earth». The New York Times, 07-12-2016.
2. Seager, Sara. Exoplanet Atmospheres: Physical Processes. Princeton University Press, 2010. ISBN 9781400835300. 
3. Seager, Sara. Exoplanets. University of Arizona Press, 2010. ISBN 978-0-8165-2945-2. 
4. Witman, Sarah. «20 Best Brains Under 40: Young innovators are changing everything from theoretical mathematics to cancer therapy». Discover, 20-11-2008. Arxivat de l'original el 9 November 2020. [Consulta: 20 març 2021].,
5. Hand, Eric Nature, 480, 7378, 21-12-2011, pàg. 437–45. DOI: 10.1038/480437a. PMID: 22193082 [Consulta: free].
6. «MacArthur Fellows: Meet the Class of 2013: Sara Seager». MacArthur Foundation, 25-09-2013. Arxivat de l'original el 21 January 2021. [Consulta: 25 setembre 2013].
7. Jones, Chris «The Woman Who Might Find Us Another Earth». The New York Times Magazine, 07-12-2016 [Consulta: 8 desembre 2016].
8. Cohen, Anne. «Four Jews Win MacArthur 'Genius' Awards». The Forward, 27-09-2013. Arxivat de l'original el 29 October 2020. [Consulta: 30 març 2021].
9. Dashefsky, Arnold. American Jewish Year Book 2014: The Annual Record of the North American Jewish Communities. Springer, 2014, p. 868. ISBN 978-3-319-09623-0. 
10. Michael D. Lemonick. Mirror Earth: The Search for Our Planet's Twin. Bloomsbury Publishing, 2012, p. 65. ISBN 978-0-8027-7902-1. 
11. «Personal Biography». [Consulta: 9 octubre 2024].
12. «MIT Corporation grants tenure to 50 faculty» (en anglès), 14-11-2007. [Consulta: 12 octubre 2024].
13. «Corporation announces faculty promotions and appointments» (en anglès), 29-12-2010. [Consulta: 12 octubre 2024].
14. «AAS Fellows». American Astronomical Society. Arxivat de l'original el 18 March 2021. [Consulta: 30 setembre 2020].
15. Seager, Sara. «So Many Exoplanets... So Few Women Scientists». The Huffington Post, 14-01-2013. Arxivat de l'original el 3 October 2013. [Consulta: 25 setembre 2013].
16. «Obituary: Michael Wevrick». Ottawa Citizen, 13-08-2011 [Consulta: 25 setembre 2013].
17. Rodriguez, Joshua. «Planet Hunters: On a Quest for Astronomy's Holy Grail» (en anglès americà). NASA Science, 07-03-2017. [Consulta: 12 octubre 2024].
18. «Of Gas Dwarfs and Waterworlds». Celestia forum, 15-06-2004. Arxivat de l'original el 4 July 2011. [Consulta: 25 octubre 2010].
19. «StarGen – Solar System Generator», 2003. Arxivat de l'original el 5 February 2010. [Consulta: 25 octubre 2010].
20. «Exoplanet Interior Composition» (en anglès americà). Sara Seager. [Consulta: 26 febrer 2024].
21. Winn, Joshua. The Little Book of Exoplanets (en anglès). 2023. Princeton University Press. 
22. Grossman, Lisa (25 September 2013). "NASA revives Starshade to let Earth-like worlds shine", New Scientist. Retrieved 12 June 2023.
23. Anderson, Paul Scott. «Possible life signs in the clouds of Venus». EarthSky, 2020. Arxivat de l'original el 11 August 2021. [Consulta: 26 agost 2021].
24. Powell, Devin. «The Drake Equation Revisited: Interview with Planet Hunter Sara Seager». Astrobiology Magazine, 04-09-2013. Arxivat de l'original el 25 February 2021. [Consulta: 30 març 2021].
25. Seager, Sara (Jan/Feb. 2021). "My satellite would fit in a small suitcase. But it could help us find other worlds" (excerpt from book The Smallest Lights in the Universe (2020).) MIT News, pp. 12-17. Retrieved 20 May 2023.
26. «Venus Life Finder Mission Study». Venus Cloud Life p. 15–23. MIT, 10-12-2021. [Consulta: 20 maig 2023].
27. «"Newer, nimbler, faster:" Venus probe will search for signs of life in clouds of sulfuric acid». MIT, 10-12-2021. [Consulta: 20 maig 2023].
28. «Rocket Lab Probe». Venus Cloud Life. MIT, 07-03-2023. [Consulta: 10 abril 2023].
29. «Bok Prize Recipients». Harvard University Department of Astronomy. Arxivat de l'original el 15 May 2012. [Consulta: 12 desembre 2012].
30. «Helen B. Warner Prize». American Astronomical Society, 05-02-2007. Arxivat de l'original el 8 February 2007. [Consulta: 11 abril 2007].
31. «Sara Seager named co-winner of the 2012 Sackler Prize» (en anglès), 18-04-2012. [Consulta: 12 octubre 2024].
32. «Sara Seager: Astrophysicist | Class of 2013». MacArthur Foundation, 15-09-2013. Arxivat de l'original el 4 September 2019. [Consulta: 13 setembre 2019].
33. «Election of New Members at the 2018 Spring Meeting». American Philosophical Society. Arxivat de l'original el 23 December 2019. [Consulta: 2 juny 2018].
34. «Governor General Announces 114 New Appointments to the Order of Canada». Governor General of Canada, 27-11-2020. Arxivat de l'original el 23 January 2021. [Consulta: 30 març 2021].
35. Pineda, Dorany. «Winners of the 2020 L.A. Times Book Prizes announced» (en anglès americà). Los Angeles Times, 17-04-2021. Arxivat de l'original el 17 April 2021. [Consulta: 17 abril 2021].
36. Seager, Sara. Las luces más pequeñas del Universo (en castellà). 2021. Ediciones Paidós. ISBN 978-8449338281. 
37. «Spring 2023 Convocation», 15-06-2023.
38. «Home». www.kavliprize.org. Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 12 juny 2024].