Sarah Hirini

Plantilla:Infotaula personaSarah Hirini
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1992 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Feilding (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPapamoa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicMaoris Modifica el valor a Wikidata
FormacióFeilding High School
Universitat Massey Modifica el valor a Wikidata
Alçada177 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes76 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugadora de rugbi a 15, jugadora de rugbi a 7 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaNova Zelanda Modifica el valor a Wikidata
Esportrugbi a 7
rugbi a 15 Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipTercera línia Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
- selecció femenina de rugbi VII de Nova Zelanda
2016- New Zealand women's national rugby union team 17
Premis
Lloc websarahhirini.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: SarahGossNZ X: Sgoss10 Instagram: sarah.hirini Olympics.com: sarah-goss Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa: Nova Zelanda Nova Zelanda
Rugbi a 7
Jocs Olímpics
Argent Rio 2016 Rugbi a 7
Or Tokyo 2020 Rugbi a 7
Or París 2024 Rugbi a 7
Copa Mundial Femenina de Rugby
Or Irlanda 2017 Rugby
Or Nova Zelanda 2021 Rugby
Jocs de la Commonwealth
Or Gold Coast 2018 Rugbi a 7
Bronze Birmingham 2022 Rugbi a 7

Sarah Hirini OMNZ (nascuda el 9 de desembre de 1992)[1] és una jugadora de rugbi a 15 femení de Nova Zelanda i dues vegades medallista olímpica. Juga a l'equip nacional femení de rugbi a 7 de Nova Zelanda i va ser capitana de l'equip de Manawatu Sevens que va guanyar el títol nacional femení de sets de 2013 a Queenstown. Va ser nomenada a l'equip per a la Copa del Món de Rugbi Femení 2017.[2][3]

Carrera esportiva

[modifica]

A l'escola secundària va jugar inicialment a hoquei herba, però va començar a jugar al rugbi el 2006 als 13 anys després d'acompanyar uns amics que assistien a proves de rugbi.[4] "Vaig pensar que seria una bona forma física per al meu hoquei i, a més a més, si feia un esport més no havia d'anar a la classe de deures després de l'escola."[5][6]

Va passar a jugar a l'equip de noies de l'escola secundària de Manawatu del 2007 al 2010, i va ser mentre ella era capitana el 2010 que van guanyar la competició regional sense cap punt anotat contra elles.[4] També va jugar a l'equip de noies de l'escola secundària Hurricanes el 2008.[4]

Va ser seleccionada per unir-se a l'equip de Nova Zelanda per a la inauguració Sèrie mundial de set femenins de l'IRB de 2012-2013. Com a resultat, va obtenir un contracte d'un any a temps complet amb els New Zealand Sevens, que va pagar 30.000 dòlars.[7] Capitanat per Manuel, l'equip va guanyar la sèrie després d'un quart a Houston i victòries a Guangzhou i Amsterdam després d'haver anotat 169 punts i cedint 34.[8][9]

Va ser seleccionada com a membre jugadora dels Black Ferns Sevens per al Rugby a 7 als Jocs Olímpics d'estiu de 2020. Aleshores va ser seleccionada per unir-se a Hamish Bond com a abanderades de Nova Zelanda a la cerimònia d'obertura.[8] A causa d'una cursa l'endemà, Bond va ser substituït per David Nyika. Arran de les restriccions de Covid sobre quants podrien entrar a la Vila Olímpica alhora, onze dels jugadors i la direcció, inclòs Hirini, havien de volar des de Townsville, on havien estat competint al Campionat de Sets Femenins d'Oceania del 2021, per assegurar-se que Hirini podria assistir a la cerimònia d'inauguració. Posteriorment s'hi sumaria la resta de l'equip. Després de la cancel·lació del seu primer vol, tots onze van perdre la seva connexió a Brisbane, cosa que va provocar que les seves proves prèvies a la sortida de 24 hores expiressin. Finalment, va trobar una manera d'aconseguir que Hirani anés acompanyat per Portia Woodman a Tòquio a temps per participar en la cerimònia d'obertura.[8]

El 20 de juny de 2024 es va anunciar que havia estat seleccionada com a membre de l'equip femení de rugbi a set de Nova Zelanda per als Jocs Olímpics de París.[10][11] L'equip va guanyar la medalla d'or, on va derrotar Canadà a la final per 19 a 12.[12]

Vida personal

[modifica]

D'ascendència maorí, es va afiliar al iwi Ngāti Kahungunu.[13] Es va casar amb Conor Hirini el gener de 2019.[14]

Mentre estava a Mount Maunganui, va obtenir la seva llicència de pilot privat el 2021, després de tres anys d'estudi.[6]

Premis i honors

[modifica]

El 2013, va rebre el premi a l'esportista de l'any del campus de la Universitat Massey.[15]

En els honors de l'aniversari de la reina de 2019, Hirini va ser nomenada membre de l'Ordre del Mèrit de Nova Zelanda, pels serveis al rugbi.[16] Va ser nominada, per quarta vegada en sis anys, com la Jugadora de l'any de World Rugby Women's Sevens.[17]

Va ser la primera dona que va jugar 200 partits al circuit mundial. La seva mare, germana i neboda van fer el viatge al sud de França per presenciar el seu partit número 200.[6]

El 2022, es va convertir en la tercera dona que apareix a la portada del New Zealand Rugby Almanack.

Als premis World Rugby Sevens Series de 2023 al maig d'aquell any, Hirini va ser nomenada membre de l'equip del somni femení de 2023.[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sarah Hirini». nbcolympics.com. NBC. [Consulta: 6 gener 2023].
  2. ↑ «Black Ferns squad for 2017 Women's Rugby World Cup named» (en anglès). allblacks.com. New Zealand Rugby. Arxivat de l'original el 12 June 2018. [Consulta: 13 agost 2017].
  3. ↑ «Black Ferns World Cup squad named» (en New Zealand English). Radio New Zealand, 05-07-2017.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Rugbygirl – Sarah Goss». Rugby Girl. Arxivat de l'original el 16 August 2016. [Consulta: 28 novembre 2023].
  5. ↑ «Shearing community mourns loss of champion woolhandler Ronnie Goss». Stuff, 02-03-2020. [Consulta: 6 gener 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Husband, Dale. «Sarah Hirini: Back to work». E-Tangata, 22-05-2022. [Consulta: 6 gener 2023].
  7. ↑ Casey, Alex. «Sarah Hirini is ready to lead». The Spinoff, 08-12-2022. [Consulta: 6 gener 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Swannell, Rikki. Sevens Sisters: How a People First Culture Turned Silver into Gold. Auckland: Mower, 2022, p. 21, 29, 133, 138. ISBN 978-1-990003-58-5. 
  9. ↑ «New Zealand Name Exciting Women's Sevens Squad». Boxscore News, 09-11-2012. [Consulta: 2 febrer 2023].
  10. ↑ «Rugby Sevens teams named for Paris Olympics» (en New Zealand English). allblacks.com, 21-06-2024. [Consulta: 26 juliol 2024].
  11. ↑ «New Zealand - Rugby Sevens Olympic Games Paris 2024». www.world.rugby, 2024. [Consulta: 27 juliol 2024].
  12. ↑ Burgess, Michael. «Olympics 2024: New Zealand women’s rugby sevens clinch Olympic gold in Paris». NZ Herald, 31-07-2024. [Consulta: 31 juliol 2024].
  13. ↑ «A history of Māori competing at the Olympic Games». Te Tohu Taakaro o Aotearoa Charitable Trust.
  14. ↑ Weaser, Laura. «Black Ferns captain Sarah Goss' love and laughter-filled wedding». Now to Love, 24-01-2019. [Consulta: 6 gener 2023].
  15. ↑ Lampp, Peter. «Little rest for Massey's Goss». Stuff. Manawatu Standard, 16-10-2013. [Consulta: 3 octubre 2014].
  16. ↑ «Queen's Birthday honours list 2019». Department of the Prime Minister and Cabinet, 03-06-2019. [Consulta: 3 juny 2019].
  17. ↑ «World Rugby Sevens Players of the Year 2019 nominees announced». World Rugby. [Consulta: 20 setembre 2019].
  18. ↑ «The Best of Women's Rugby Sevens Celebrated Following Thrilling 2023 Series Finale at HSBC France Sevens». Women in Rugby, 14-05-2023. [Consulta: 18 novembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarah Hirini
  • Sarah Hirini a la Women's SVNS (anglès)