(2019) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 gener 1947 (77 anys) la Haia (Països Baixos) |
Formació | Universitat de Buenos Aires Universitat de Notre Dame Universitat de Poitiers |
Activitat | |
Camp de treball | Sociologia |
Ocupació | economista, urbanista, científica, teòrica, escriptora, sociòloga, professora d'universitat, investigadora |
Ocupador | London School of Economics Universitat de Colúmbia |
Membre de | Academia Europaea (2004–) |
Participà en | |
25 maig 2023 | Manifest internacional per una Barcelona que obre camí |
4 gener 2021 | Dialogue for Catalonia |
Família | |
Cònjuge | Richard Sennett |
Premis | |
Lloc web | saskiasassen.com |
Saskia Sassen (la Haia, Països Baixos, 1949) és una sociòloga i economista estatunidenca coneguda per les seves anàlisis sobre globalització i migracions internacionals.[1] Sassen va encunyar el terme «ciutat global» per situar les ciutats com a importants nodes de l'economia global i analitzar el seu paper de pont entre les economies i societats nacionals i l'economia internacional.[2]
Actualment és professora a la Universitat de Colúmbia i de la London School of Economics. Anteriorment ho havia estat a la Universitat de Chicago. Està casada amb el sociòleg i historiador Richard Sennett.
El maig de 2013 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.[3] El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[4]
El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[5]