Saxifraga | |
---|---|
Saxifraga cochlearis | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Saxifragales |
Família | Saxifragaceae |
Gènere | Saxifraga L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Saxifraga granulata |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Seccions | |
Saxifraga és un gènere compost per unes 440 espècies conegudes de plantes perennes de distribució holàrtica. És el gènere més gran de la família Saxifragaceae.
L'etimologia és provinent del llatí. En aquest idioma literalment significa 'trencadora de pedres'. Vertaderament algunes saxifragues viuen en escletxes de les roques que elles mateixes engrandeixen per bioerosió.
Els gèneres Saxifragopsis, Saxifragella i el monotípic Chondrosea a vegades s'inclouen en Saxifraga.[1]
La majoria de les saxífragues són plantes menudes les fulles de les quals creixen prop de la terra, fins i tot en una roseta. Les fulles acostumen a tenir els marges més o menys incisos; poden ser suculentes, aciculars i/o piloses, cosa que permet reduir l'evaporació. Charles Darwin – erròniament creia que Saxifraga estava relacionada amb la família de les (Droseraceae) – sospitava que les fulles de S. rotundifolia',S. tridactylites' i la saxifraga dels Pirineus (S. umbrosa) eren plantes protocarnívores i va idear fer diversos experiments que donessin suport a les seves observacions,[3] però l'assumpte no va ser estudiat en el seu temps.
La inflorescència i la flor simple apareixen en el moment de la florida, sense que la tija floral tingui fulles veritables. Les petites flors hermafrodites i de simetria actinomòrfica tenen 5 pètals i 5 sèpals i normalment són blanques, però són de vermelles a grogues en algunes espècies. Com en altres eudicots primitius, alguns dels de 5 a 10 estams que tenen poden semblar pètals.
Les saxífragues són típics habitants dels ecosistemes de la zona àrtico-alpina ecosystems, i pràcticament només es troben en les zones de clima temperat de l'hemisferi nord. Moltes espècies d'aquest gènere es troben en els climes subàrtics. Fins i tot un bon nombre d'espècies creixen en hàbitats glacials com S. biflora, que es troba a uns 4.000 metres sobre el nivell del mar en els Alps, o la Saxifraga de Grenlàndia (S. nathorstii). Aquest gènere també abunda a l'est i oest de l'Himàlaia en prats alpins.
Entre les saxífragues fora de la zona d'alta muntanya i climes freds hi ha S. stellaris, que sovint es veu al costat de fonts a l'Europa occidental. Hi ha espècies calcífugues i també de calcícoles.
S. × urbium, un híbrid entre S. umbrosa i S. spathularis, és una planta ornamental i hi ha altres híbrids i plantes silvestres també d'utilització en jardineria.
Saxifraga opositifolia és l'emblema floral del territori àrtic canadenc de Nunavut i la flor representativa d'altres regions i ciutats del món.
Molt preats a Andorra, els brots joves de l'enciam de Font (Saxifraga aquatica) es consumeixen en amanides, a la primavera.
Algunes plantes porten el nom específic de saxifraga però no pertanyen al gènere saxifraga::