![]() | |
---|---|
![]() Llesca del meteorit Gebel Kamil amb schreibersita vorejat per kamacita | |
Fórmula química | (Fe,Ni)₃P |
Epònim | Carl Franz Anton Ritter von Schreibers ![]() |
Localitat tipus | Meteorit de Magura, Slanica, Námestovo, Námestovo Co., regió de Žilina, Slovakia |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.BD.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.BD.05 ![]() |
Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.04 – Anhang ![]() |
Dana | 1.1.21.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 9,05Å; c = 4,47Å; |
Grup puntual | 4 - disfenoide |
Grup espacial | space group I-4 (en) ![]() ![]() |
Color | des de blanc platejat a blanc, s'entela a llautó groc o marró. |
Tenacitat | molt fràgil |
Duresa (Mohs) | 6,5 a 7 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 7,0 a 7,3 g/cm³ (mesurada); 7,28(16) g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | Uniaxial |
Impureses comunes | Cr |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) ![]() |
Any d'aprovació | 1847 |
Símbol | Scb ![]() |
Referències | [1] |
La schreibersita és un mineral de la classe dels elements natius. Nom atorgat en honor de Karl Franz Anton von Schreiber (1775-1852) de Viena, Àustria.[1]
La schreibersita es troba classificada en el grup 1.BD.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; B per a Carburs metàl·lics, silicurs, nitrurs i fosfurs i D per a Fosfurs; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup), juntament amb els següents minerals: barringerita, niquelfosfur, monipita, florenskiïta, allabogdanita, andreyivanovita i melliniïta. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.1.21.2.[1]
La schreibersita és un mineral de fórmula química (Fe,Ni)₃P. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7. És fortament magnètica. Apareix poques vegades en forma de cristalls, plaques, pastilles, barres o agulles.[1]
El mineral ha estat descrit en meteorits que redueixen lents diferenciades en basalts, substitució hidrotermal en fusta petrificada.[1] En gairebé tots els meteorits de ferro, però no en els que són de níquel deficient.[2] A l'Àfrica, Àsia, Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Groenlàndia, Austràlia i a l'Antàrtida.[1]