Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 novembre 1542 Màntua (Itàlia) |
Mort | 11 gener 1593 (50 anys) Màntua (Itàlia) |
Sepultura | San Martino dall'Argine |
Cardenal | |
18 desembre 1587 – | |
Patriarca llatí de Jerusalem | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Pàdua Universitat de Bolonya |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1585–), sacerdot catòlic (1579–), diaca catòlic (1575 (Gregorià)–) |
Consagració | Innico d'Avalos d'Aragona |
Participà en | |
10 gener 1592 | conclave de 1592 |
27 octubre 1591 | conclave de 1591 |
8 octubre 1590 | conclave de 1590 (tardor) |
7 setembre 1590 | conclave de 1590 (setembre) |
Família | |
Família | Casa de Gonzaga |
Pare | Carlo Gonzaga |
Scipione Gonzaga (Màntua, 11 de novembre de 1542 – San Martino dall'Argine, 11 de gener de 1593), va ser un cardenal italià.[1]
Scipione va néixer a Màntua, pertanyent a la branca dels ducs de Sabbioneta, de la Família Gonzaga.[2] La seva joventut va passar amb el Cardenal Ercole Gonzaga, aprenent ràpidament grec i Llatí. A Bolonya, i més tard a Pàdua, va estudiar matemàtiques i filosofia, En aquesta última ciutat va fundar a Accademia degli Eterei.
Al llarg de la seva vida, va ser patró de la literatura i de les lletres. Torquato Tasso va buscar el seu consell sobre el Jerusalem alliberada, així com Guarino, que li va dedicar el seu Pastor Fido.[3]
A la casa de Scipione, a Roma, el Palazzo Aragona Gonzaga, era un local de trobada de músics i intel·lectuals.
El cardenal Gonzaga intervé en els conclaves de 1590 (elecció de Urbà VII i de Gregori XIV), de 1591 (elecció d'Innocenci IX) i de 1592 (elecció de Climent VIII).[4]