Les sefirot són les deu emanacions de Déu segons la càbala jueva, que es representen mitjançant l'arbre de la vida i serveixen per assolir el coneixement més profund. En tractar-se d'atributs divins, mitjançant les sefirot es pot arribar a posar en contacte el món físic i el metafísic.
Les sefirot es dedueixen del llibre del Gènesi, equivalen a cada cop que l'escrit diu "I Déu va dir", entenent que la paraula divina és un acte creador.
Les deu sefirot són, ordenades de més alta a més baixa:
Una altra tradició, encapçalada per Isaac Luria, elimina Keter i col·loca una sefirot anomenada Da'at entre Binah i Chesed, que equival a un món invisible. Entre les sefirot, a l'arbre de la vida hi ha vint-i-dues connexions, que equivalen a les lletres de l'alfabet hebreu. Aquests camins són també els del Tarot.
Les sefirot ubicades amb els nombres parells representen la part del sentiment, mentre que les de l'esquerre la racionalitat, en paral·lel a les atribucions atorgades a cada hemisferi del cervell humà. Les dues són necessàries per assolir el coneixement suprem (I) i les dues són presents en el món físic (IX i X).
Si l'arbre de les sefirot s'iguala a la figura d'una persona, les tres primeres estan al cap, serien la ment i els dos ulls. Les sefirot IV i V serien les mans, per això se les anomena d'acció (l'amor impulsa a perdonar, estimar mentre que el judici força a posicionar-se davant un fet moralment i obrar en conseqüència). Les sefirot VII i VIII serien els peus, ja que són mitjans per assolir els fins, igual que l'home usa els peus per caminar i arribar a algun lloc. La IX equival als òrgans sexuals, perquè d'ells sorgeix la vida, com de Déu.