Segona mutació consonàntica germànica

La segona mutació consonàntica és un conjunt de modificacions fonètiques que afectaren les consonants de l'antic alt-alemany (actualment conegut sovint simplement com a "alemany") tot separant-lo del baix alemany a través d'una isoglossa coneguda com a línia Benrath. S'esdevingué després de les modificacions descrites per les lleis de Grimm i de Verner (que hom agrupa sota el nom de "primera mutació consonàntica") entre els segles IV i viii. Afectà tot el lèxic del moment, però també manlleus posteriors.

L'estudi d'aquestes modificacions és bàsic per a la comprensió de les especificitats fonètiques de l'alemany respecte les altres llengües germàniques.

Mecanismes generals

Les consonants afectades són les resultants de la primera mutació consonàntica. Sa principal modificació consisteix en una africació de les oclusives.

Hom distingeix els canvis en funció de si les consonants són sordes, sonores, simples o geminades i segons llur posició (a l'inici o després de consonant líquida, entre vocals, al final). Les sonores seguiren evolucions diferents en funció dels dialectes.

Taula sinòptica de les evolucions

Simples sordes				Gem. sordes	Sonores simples				Sonores gem.	Fricatives simples		Fricatives gem.
	Inic.	Intervoc.	Fin.	Gem. sordes		1	2	3	Sonores gem.	Fricatives simples		Fricatives gem.
*p →	pf	ff	f	ppf	*b →	p	p / b	b	pp	*θ →	d	*θθ →	tt
*t →	ts	ss	s	tts	*d →	t	t / d	d	tt	*f →	b	*ff →	ff
*k →	kx	xx	x	kkx	*g →	k	k /g	g	kk	*x →	x	*xx →	xx

Exemples

Per constatar l'evolució de les consonants de l'alt alemany és possible de contrastar-hi mots en la majoria de llengües germàniques i, en fi, un gran nombre de les indoeuropees. Si hom se centra en l'evolució de *p :

inicial: el manlleu llatí puteus « pou » esdevingué phuzza (recordatori : ph = /pf/ i zz /tts/) ;
després de líquida: hëlphan « ajudar » però gòtic hilpan, anglès (to) help, neerlandès helpen, noruec hjelpe. L'actual helfen ve de hëlfan (vegeu més amunt) ;
intervocàlic: offan « obert » (modern: offen) però anglès i neerlandès open, noruec åpen, islandès opinn, antic grec ὑπό hupó « sobre » (el mot és una preposició / adverbi provinent del matèix ètim; l'/h/ inicial hi és secundària) ;
final: buoh « llibre » (on l'h final val /x/; modern : Buch), mentre que l'antic anglès bōc, neerlandès boek, islandès bók.

Taula d'exemples

Comparació de mots alemanys, neerlandesos i anglesos que mostren la segona mutació consonàntica que el primer patí:

Català	Alemany	Neerlandès	Anglès
corriol	Pfad	pad	path
arma	waffe	wapen	weapon
aigua	Wasser	water	water
aquell(a)	das	dat	that
fer	machen	maken	make
dia	Tag	dag	day
dos	zwei	twee	two
cor	Herz	hart	heart

Bibliografia

Joseph Wright, An Old High German Primer, Oxford, 1906 ;
Fausto Cercignani, The Consonants of German: Synchrony and Diachrony. Milano, Cisalpino, 1979 ;
Philippe Marcq et Thérèse Robin, Linguistique historique de l'allemand, Armand Colin, Paris, 1997 ;
Robert S. P. Beekes, Vergelijkende taalwetenschap (« Grammaire comparée [des langues indo-européennes] »), Het Spectrum, Utrecht, 1990.