Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Sordariomycetes |
Ordre | Amphisphaeriales |
Família | Sporocadaceae |
Gènere | Seiridium |
Espècie | Seiridium cardinale |
Nomenclatura | |
Basiònim | Coryneum cardinale |
Seiridium cardinale, el principal patogen causant del xancre del xiprer, és un fong ascomicot[1] que provoca antracnosi en arbres de la família de les cupressàcies, incloent totes les espècies del gènere Cupressus i a diverses dels gèneres Chamaecyparis, Cryptomeria, Cupressocyparis, Juniperus, Thuja i els híbrids d'aquests gèneres.[2]
El fong penetra en l'hoste a través de les discontinuïtats de l'escorça, les branques i l'epidermis, en el cas dels arbres joves. L'avanç del fong depèn de l'agressivitat de la soca i de la sensibilitat de l'hoste.[3] Les branques infectades, inicialment, presenten una taca indefinida de color marró-vermellós al voltant de la zona d'infecció, que posteriorment es va enfosquint degut a les necrosis corticals i la producció de resina defensiva per part de l'arbre.[4] És habitual que aquesta malaltia acabi comportant la mort de l'arbre.[5]
Identificat primerament a Califòrnia l'any 1929, aquest patogen s'ha estès amb facilitat i durant les últimes dècades ha estat destruint boscos, vivers i exemplars ornamentals de les cupressàcies esmentades arreu del món. La incidència d'aquesta malaltia pot arribar a ser molt alta, especialment al mediterrani. Als anys 80 es va detectar incidències d'entre el 70 i el 90% en algunes zones d'Itàlia i Grècia, respectivament.[5] Es creu que no és un fong anemòfil, sinó que la seva dispersió va a càrrec d'insectes vectors, com l'escolití Phloeosinus aubei,[6] l'hemípter Orsillus maculatus o l'himenòpter Megastigmus watchli.[7]
L'epítet "cardinale" probablement fa referència al color porpra de la fusta afectada pel fong, que recorda al color del vestit dels cardenals.[8]