Seleuc de Selèucida

Seleuc de Selèucida

Biografia
Naixement	dècada del 190 aC Selèucia del Tigris
Mort	segle II aC
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	astrònom, matemàtic, filòsof
Període	Període hel·lenístic

Seleuc de Selèucida (grec: Σέλευκος Seleukos), nascut a Selèucida^[1][2][3] en el 190 a. C.) va ser un astrònom, professor, i filòsof grec, i un dels pocs defensors de la teoria heliocèntrica d'Aristarc de Samos.^[4][5][6] Podria haver nascut a Selèucia del Tigris (capital de l'Imperi Selèucida) o a Selèucia sobre el Mar Roig.

Teoria heliocèntrica

És conegut com a seguidor de la teoria heliocèntrica d'Aristarc de Samos, que proposava el gir de la Terra al voltant del seu propi eix, i al seu torn, al voltant del Sol.^[7] Segons Plutarc, Seleuc va ser el primer a demostrar el sistema heliocèntric a través del raonament, però no se sap quin argument va utilitzar.^[8] Segons Bartel van der Waerden, Seleuc pot haver construït la seva teoria determinant les constants d'un model geomètric, i desenvolupant mètodes per calcular les posicions planetàries, usant aquest model. Pot haver emprat mètodes trigonomètrics, que ja estaven disponibles en el seu temps, ja que va ser contemporani de Hiparc de Nicea.^[9]

Marees

D'acord amb Lucio Russo, els arguments de Seleuc per a la seva teoria heliocèntrica estaven probablement relacionats amb els fenòmens de les marees.^[10] El cicle anual de les marees, que va ser estudiat per Seleuc, pot ser difícilment explicat per la teoria geocèntrica. Seleuc va teoritzar correctament que les marees són causades per la Lluna, explicant que la interacció es feia per mitjà del pneuma. Es va adonar que les marees variaven en temps, i força, en diferents parts del món.

Estrabó afirma que Seleuc va ser el primer a afirmar que les marees són degudes a l'atracció de la Lluna i que la seva altura depèn de la posició relativa de la Lluna respecte al Sol.^[11]

Eponímia

• El cràter lunar Seleucus porta aquest nom en la seva memòria.^[12]
• L'asteroide (3288) Seleucus també commemora el seu nom.^[13]

Referències

1. Otto E. Neugebauer (1945): «The history of ancient astronomy, problems and methods», en el Journal of Near Eastern Studies, 4 (1), pàg. 1-38. c. 190 a. C. fl. c. 150 a. C. // Cita: El caldeo Seleuc de Seleucia.
2. George Sarton (1955): «Chaldaean astronomy of the last three centuries B. C.», en el Journal of the American Oriental Society 75 (3), pàg. 166-173 [169]. // Cita: L'astronomia heliocèntrica inventada per Aristarc de Samos i encara defensada cent anys més tard per Seleuc el Babiloni.
3. William P. D. Wightman (1951, 1953): El crecimiento de las ideas científicas. EUA: Yale University Press, pàg. 38, on Wightman escriu sobre Seleuc el caldeo.
4. Índex d'antics filòsofs-científics grecs.
5. Seleuc de Seleucia (c. 190 BC-?), SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS)
6. Plantilla:ScienceWorld
7. Russell, Bertrand – History of Western Philosophy (2004) – p. 215
8. (Van der Waerden 1987, p. 528)
9. (Van der Waerden 1987, pàg. 527?529)
10. Lucio Russo, Flussi i riflussi, Feltrinelli, Milano, 2003, ISBN 88-07-10349-4
11. (Van der Waerden 1987, p. 527)
12. "Seleucus". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)
13. «(3288) Seleucus» (en anglès). Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 14 setembre 2015].

Estudis

• Neugebauer, O. «The History of Ancient Astronomy. Problems and Methods». Journal of Near Eastern Studies, 4, 1, 1945, p. 1–38. DOI: 10.1086/370729.
• Sarton, George «Chaldaean Astronomy of the Last Three Centuries B. C.». Journal of the American Oriental Society, 75, 3, 1955, p. 166–173. DOI: 10.2307/595168.
• Van der Waerden, B. L. «The Heliocentric System in Greek, Persian and Hindu Astronomy». Annals of the New York Academy of Sciences, 500, 1987, p. 525–545. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1987.tb37224.x.

Enllaços externs

• Imago Mundi: Agrippa (francès)
• Crater Agripa Arxivat 2018-05-30 a Wayback Machine. (anglès)