Sencelles

Plantilla:Infotaula geografia políticaSencelles
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 38′ 47″ N, 2° 53′ 52″ E / 39.64644°N,2.89782°E / 39.64644; 2.89782
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
IllaMallorca
ComarquesPla de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
CapitalSencelles Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.900 (2024) Modifica el valor a Wikidata (73,78 hab./km²)
GentiliciSenceller, sencellera[1]
Geografia
Part de
Superfície52,86 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud120 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniSanta Àgueda
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoan Carles Verd Cirer Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07140 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07047 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webajsencelles.net Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ajuntamentdesencelles Instagram: ajuntamentsencelles Youtube (canal): UCz9Krw82pYWMzNN2sSoghPA Modifica el valor a Wikidata

Sencelles és una vila i municipi del Pla de Mallorca. Limita amb els termes de Santa Eugènia, Consell, Binissalem, Inca, Costitx, Lloret de Vistalegre i Algaida.

El terme de Sencelles conté diversos nuclis tradicionals: Biniali, Cascanar, Jornets, Laiar i Ruberts.[2]

Població

[modifica]

Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per 2023, la població de dret de Sencelles era de 3.795 habitants. D'aquests, 1.457 residien al nucli de la vila, 254 a Biniali, 18 a Jornets, 26 a Ruberts i 2.038 disseminats.[3] Els llinatges més comuns són Llabrés, Ramis, Cirer, Arrom i Oliver.[4]

La població de dret de Sencelles ha variat significativament al llarg del temps. Durant la segona meitat del segle xix, es mantenia al voltant de 3.000 habitants. Al segle xx, el municipi va patir un fort descens, especialment durant les dècades de 1930 a 1970, atribuït a l'èxode rural i la crisi agrícola. Entre 1980 i 1990 arribà a un mínim històric al voltant de 1.600 habitants. Malgrat tot, assoleix un creixement notable a inicis del segle xxi, quan la població va començar a recuperar-se, impulsada per l'establiment de segones residències i l'arribada de nous habitants.[5][6]

Història

[modifica]

Sencelles presenta una història que es remunta a l'època talaiòtica, evidenciada per restes arqueològiques com el talaiot de Son Fred, els de Binifat, els dos de Cascanar i la cova de Camp de Bisbe.[7] Actualment els ajuntaments de Sencelles i Costitx han establert la la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx per tal de donar a conèixer aquest patrimoni històric.[7]

Durant la dominació musulmana, el territori formava part del districte de Qanarûsha, que incloïa les actuals localitats de Binissalem, Alaró, Santa Maria del Camí, Santa Eugènia, Costitx i Lloseta. Aquest topònim, que es manté al Llibre dels fets, ha perdurat en el llogaret de So na Rossa, també conegut com Sonarrossa, situat al municipi.

Després de la conquesta de Mallorca per Jaume I el 1229, aquestes terres foren assignades al vescomte de Bearn. Inicialment, la parròquia del terme de Qanarûsha estava situada a Costitx, però el 1238 la seu es traslladà a Sencelles. Segons una butlla papal d'Innocenci IV de 1248, ja existia una església dedicada a Sant Pere a Sencelles, evidenciant la consolidació del cristianisme al territori després de la conquesta.[8]

El 1309, amb la reorganització territorial impulsada per Jaume II, Sencelles incorporà les alqueries de Biniali, Costitx, Cascanar i altres nuclis propers. A finals del segle xvi, Biniali ja havia esdevingut una petita població.[9]

La Constitució de Cadis de 1812 va establir un nou model de govern municipal que va permetre a Costitx separar-se administrativament de Sencelles. Tanmateix, l'abolició d'aquesta dos anys després va fer que Costitx tornàs a quedar subordinada a Sencelles. Durant el Trienni Liberal (1820-1823), un altre cop es segregà [10] i finalment, la Reial Ordre del 4 de febrer de 1858 va suposar la independència dels dos municipis.[11]

A partir de segle xviii es consolidà el conreu de vinya, però la plaga de la fil·loxera de 1891 la devastà i s'hagué d'arrabassar, afectant greument l'economia local i provocant que petits llogarets vinculats al conreu d'aquesta, com Biniali, es veiessin molt afectats.[12][13] Actualment, llogarets com Ruberts, Jornets, Judí, Cascanar i Laiar han experimentat una certa revitalització amb l'establiment de segones residències.[9]

Sencelles és també coneguda per ser el lloc de naixement, vida i mort de la beata Sor Francinaina Cirer i Carbonell, una figura destacada en la història religiosa de Mallorca.

Festes

[modifica]

A principis d'any, se celebra el dissabte de Santa Àgueda, patrona del municipi, amb un fogueró i un correfoc, seguits d'una missa el diumenge en honor seu.[14] El 27 de febrer, es realitza un homenatge a la Beata Francinaina Cirer omplint la seva estàtua a la plaça de l'església amb flors.[15]

El tercer diumenge de maig té lloc la fira anual. El 29 de juny se celebra Sant Pere, que inclou una missa. Les festes d'estiu finalitzen amb les celebracions de la Mare de Déu d’Agost, que inclouen les tradicionals revetles i l'"embala't", una activitat que combina una guerra de palla i aigua.[15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
  2. ↑ Planisi Gili, Herminia; Rigo, Carolina; Rosselló, Margalida; Serra, Isabel. Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears, 2001. ISBN 978-84-7632-664-0 [Consulta: 14 octubre 2024]. 
  3. ↑ «Instituto Nacional de Estadística. (Spanish Statistical Institute)». [Consulta: 16 novembre 2024].
  4. ↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 16 novembre 2024].
  5. ↑ «INEbase. Alteraciones de los municipios» (en castellà). INE. [Consulta: 17 novembre 2024].
  6. ↑ «Deu anys de vida». Sa Sella, 48, Gener-Febrer 1997, pàg. 7 [Consulta: 23 gener 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 Valenzuela-Suau, Lua. «La ruta arqueològica Sencelles-Costitx: l’impuls dels ajuntaments a la socialització del patrimoni arqueològic». A: I Jornades d'Estudis locals de Sencelles. Ajuntament de Sencelles, gener 2019, p. 339-353. ISBN 978-84-09-06200-3. 
  8. ↑ El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. vol.3. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 469. ISBN 8447527417. 
  9. ↑ 9,0 9,1 «Municipi i Historia». Ajuntament de Sencelles. [Consulta: 17 novembre 2024].
  10. ↑ Valenciano i López, Valentí. El Trieni Liberal a Mallorca (1821-1823) (PDF) (tesi). Palma: Universitat de les Illes Balears, 31-01-2012, p. 155 [Consulta: 18 novembre 2024]. 
  11. ↑ «Descripció històrica de Costitx». Ajuntament de Costitx. [Consulta: 18 novembre 2024].
  12. ↑ «Llogaret Biniali (Mallorca)». Conselleria de turisme, cultura i esports. [Consulta: 18 novembre 2024].
  13. ↑ Florit, Maria; Florit, Joan «Son Llucià». Sa Sella, 28, 1992, pàg. 10-11.
  14. ↑ «Festes de Santa Agueda, Sencelles» (en anglès), 30-01-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Sencelles». Consell de Mallorca. [Consulta: 19 novembre 2024].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sencelles