Serenata núm. 11 (Mozart)

Infotaula de composicióSerenata núm. 11
Forma musicalSerenata
TonalitatMi♭ major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Creació1774
Data de publicació1781 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 375
Part deSerenades for Winds (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Instrumentació2 oboès, 2 flautes,), dos fagots, dues trompes, dues trompetes i corda.
Musicbrainz: 2653b37a-a339-4d07-bec2-3f4f0ae39821 IMSLP: Serenade_in_E-flat_major,_K.375_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Modifica el valor a Wikidata

La Serenata núm. 4 en mi bemoll major, K. 375, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Salzburg el 15 d'octubre de 1781, pel dia de santa Teresa.[1]

La versió original de la serenata està composta per a dos clarinets, dues trompes i dos fagots. Posteriorment, Mozart va revisar i retocar la partitura, afegint parts per a dos oboès.

Estructura

[modifica]

Consta de cinc moviments:

  1. Allegro maestoso
  2. Menuetto
  3. Adagio
  4. Menuetto
  5. Allegro
Serenata núm. 11, K. 375 per a vuit instruments.
1. Allegro Maestoso

2. Menuetto

3. Adagio

4. Menuetto

5. Allegro

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Audició

[modifica]

Podeu escoltar la interpretació de la serenata, en la seva versió original per a vuit instruments, executada pels membres del Quintet de vent "Soni Ventorum», 2 amb músics addicionals.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Zaslaw, Neil, The Compleat Mozart: a Guide to the Musical Works, p. 245-246 (Nova York, 1990) ISBN 0-393-02886-0

Enllaços externs

[modifica]
  • Serenata núm. 11, K. 375 (a 6): Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
  • Serenata núm. 11, K. 375 (a 8): Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe