Tipus | muntanya serra | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Continent | Europa | |||
Entitat territorial administrativa | província de Ciudad Real (Castella - la Manxa) | |||
| ||||
Serralada | Sierra Morena | |||
Característiques | ||||
Altitud | 1.332 m | |||
Dimensió | 33 () km | |||
Serra Madrona, Sierra Madrona, és una serralada de muntanyes situada a la Sierra Morena, enclavada dins la província de Ciudad Real i propera als límits provincial de les províncies de Córdoba i Jaén a Espanya.
Està delimitada per la vall del riu Robledillo i serres de La Solana i Humbria de Alcudia pel nord, per l'est la vall del riu Montoro, pels terrenys adevesats de Serra Morena d'Andújar, Serra Quintana i la comarca de Los Pedroches al sud, i pel corredor del riu Yeguas a l'oest.
Dins de Serra Madrona es troben els cims més alts de la Serra Morena: el pic La Bañuela (o "La Mójina") amb 1.333 msnm, Dormideros, 1.328 msnm i Abulagoso, 1.301 msnm[1]
Sierra Madrona rep el nom de l'arboç (Arbutus unedo) o "madroña" que hi és molt abundòs.[2]
Hi ha boscos galeria amb vernedes, moixeres i freixedes més d'alzinars, falgueres (Osmunda regalis), Blechnum spicant i Athyrium filix-foemina.[2]
Els arbusts més característics són els brucs (Erica australis, Erica umbellata) alternant amb estepes de Cistus populifolius iCistus ladanifer, també hi ha romanís i tomanins.[3]
Hi ha els únics boscos de pins Pinus pinaster de la Serra Morena.
Endemismes de la zona
Esquists, pissarres, quarsita i alguna grauvaca i arenisques paleozoiques constitueixen la litologia d'aquesta serralada.[2]
Sobre aquests substrats geològics el sòl, sempre àcid, presenta una gran diversitat morfològica.
S'hi cacen senglars, cérvols, cabirols, etc. també hi ha llops linxs Herpestes ichneumon, gatnsilvestre, Genetta genetta, toixó, etc.
L'avifauna consta de l'àguila imperial voltor comú i Accipitridae, etc.[2]
Hi ha nombroses pintures prehistòriques del neolític d'estilo esquemàtic, que Henri Breuil[4] catalogà,[5][6] i sobretot les importants pintures rupestres de Peña Escrita i Bataneros, declarades Monuments del Patrimoni Històric d'Espany el 1924.[7]