Serra de Crevillent

Plantilla:Infotaula indretSerra de Crevillent
Imatge
Capvespre a la Serra de Crevillent
Tipusserra
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia d'Alacant (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 17′ 01″ N, 0° 50′ 59″ O / 38.2836°N,0.8497°O / 38.2836; -0.8497
SerraladaSistema ibèric
Característiques
CimsLa Vella, El Picatxo, Monte Alto, El Campanà, El Puntal, El Agudo, la Mitjana
Altitud835 m Modifica el valor a Wikidata

La Serra de Crevillent és una serralada dels sistemes bètics, amb orientació sud-oest a nord-est, situada al nord de la població del mateix nom, entre el sud de la Província d'Alacant i l'est de la Regió de Múrcia.[1] Abraça els termes municipals de Crevillent, Albatera, La Murada (Oriola), Asp, el Fondó de les Neus, el Fondó dels Frares i Favanella (Abanilla) sent La Vella el seu cim més alt amb 835 metres, dins el terme de Crevillent.[2]

Tot i ser una única serralada, quan s'endinsa en diferents termes al de Crevillent, se'l coneix pel mateix mot de la població; així, a més de Serra de Crevillent, també hi ha la Serra d'Albatera (amb Monte Alto com el cim més alt, de 682 metres), Serra de la Murada (sent l'Agudo el pic més alt amb 725 metres) i Serra de Favanella.

Està classificada com LIC (Lloc d'Importància Comunitària)[3] i ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus)[4] endins la Xarxa Natura 2000.[5]

Particularitats

[modifica]

Presenta forts pendents, i està constituïda essencialment per calcàries blanques liàsiques i juràssiques.

Les altures principals són: El Picatxo (817 m),[6] Sant Juri (794 m), Puntal de Matamoros (792 m); els vèrtexs geodèsics de tercer ordre de Muntanya Alta (682 m), i Caminant (585 m) i el de primer ordre de Crevillent (835 m) que popularment és conegut per La Vella.

La vegetació arbòria és escassa amb alguns pins en el vessant nord. Abunda l'espart, utilitzat antigament a Crevillent per a fer estores.[7] Les parts baixes s'han abancalat on es conreaven garrofers, ametllers i alguns fruiters. En el segle xix fou el centre de les corregudes del bandoler Jaume el Barbut.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «serra de Crevillent». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 abril 2023].
  2. ↑ Penalva Soler, Adrián «Descobrint Crevillent: estrategia transmedia local». Máster Universitario en Comunicación Transmedia-Màster Universitari en Comunicació Transmèdia -Universitat Politècnica de València, 27-09-2022.
  3. ↑ «La Serra de Crevillent será protegida com a zona de especial protecció» (en espanyol europeu). cadenaser.com, 28-01-2021. [Consulta: 23 abril 2023].
  4. ↑ «Comunidad Valenciana (ZEPA)» (en castellà). miteco.gob.es. [Consulta: 23 abril 2023].
  5. ↑ Memòria Tècnica de la Norma de Gestión de las Zonas Especial de Conservacíón "Serres del Sud d'Alacant". agroambient.gva.es, 2021. 
  6. ↑ Atles escolar del País Valencià. Universitat de València, 1997, p. 19. ISBN 978-84-370-2910-8. 
  7. ↑ Carreres Rodríguez, Manuel «Quan encara no era indústria. La producció d'estores a Crevillent fins l'arribada de la mecanització». Crevillent, la etnografía de un pueblo., 2015, pàg. 43-59. ISSN: 2444-801X.
  8. ↑ Navarro, Vicent-Josep Pérez i «"Juano el Poderós" i "Jaume de la Serra". Tradició oral contra lletra impresa en dos personatges del folklore de Crevillent». Actes de l'Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Palma (Mallorca), 8-12 de setembre de 1997. Abadia de Montserrat, 2000, pàg. 253–277.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra de Crevillent