El terme serrall pot tenir diverses definicions. D'una banda, i principalment, es refereix a un palau o residència d'un soldà o de vegades un emir en països de civilització turca (turc: saray, del persa سرای, sarāy).
El terme es fa servir principalment per denominar els palaus dels soldans otomans. Dins el context de l'orientalisme europeu, i sobretot el segle xviii, aquest terme es vincula amb les fantasies dels europeus respecte a la cultura de l'Imperi Otomà, com es veu a l'òpera de Mozart, El rapte en el serrall. També es menciona el serrall en l'obra satírica de Montesquieu, Cartes perses (Lettres persanes, de 1721), on un dels personatges, un persa de la ciutat d'Isfahan, es descriu com a habitant d'un serrall.
A Pèrsia, el terme serrall designava originalment un hostal, refugi o palau; a l'Iran avui, designa un tancat construït dins d'un basar i destinat a acollir magatzems i tallers.
Com ens explica el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, apareix amb el sentit de palau de soldà el 1803, i quant a l'etimologia, prové segurament de l'italià serraglio, ‘clos’, ‘serrall’, derivat del llatí serrare, ‘tancar’, amb influx del persa sarai, ‘palau’, potser a través del turc.[1]
Els grans serralls d'Istanbul són considerats obres mestres de l'arquitectura otomana. Alguns serralls importants de l'Imperi Otomà, principalment a Istanbul, són:
La paraula té altres definicions en català, algunes més antigues: