Servent de Déu és un títol donat en diverses religions, com pot ser el cristianisme, en diverses de les seves branques,[1] o l'hinduisme.[2] El nom àrab Abd-Al·lah[3] i Abdies també volen dir ‘servent de Déu’.
Servent de Déu o servus Dei és el títol que l'Església Catòlica Romana assigna post mortem a persones que s'han significat per la seva "santedat en la vida" o "heroïcitat en la virtut", com a primer pas per a un possible procés de canonització.
El nomenament és el resultat d'un procés incoat per una diòcesi, a través del bisbe o d'un postulador, que recull documents i testimonis que puguin servir per a reconstruir la vida i la santedat de la persona. L'objectiu és verificar-ne l'«heroïcitat en la virtut» de la persona. Si queda demostrada, es declara la persona servent de Déu.
De la mateixa manera que durant la primera fase del procés de canonització una persona difunta rep el tractament de Servent de Déu, quan s'ha provat la seva vida virtuosa se l'anomena venerable; quan es prova un miracle o que va morir màrtir, el tractament passa a ser de beat, i després de constatar l'existència d'un segon miracle se'l proclamarà sant.
Els següents passos són: