Per a altres significats, vegeu «Sever II de Barcelona». |
Biografia | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | Flavius Valerius Severus segle III Il·líria | ||||||||||||||
Mort | setembre 307 Ravenna (Itàlia) | ||||||||||||||
Causa de mort | suïcidi, dessagnament | ||||||||||||||
55è emperador de l'Imperi Romà | |||||||||||||||
306 – 307 | |||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||
Religió | Religió de l'antiga Roma | ||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||
Ocupació | polític | ||||||||||||||
Període | Baix Imperi Romà | ||||||||||||||
Família | |||||||||||||||
Família | Tetrarquia | ||||||||||||||
Fills | Flavi Severià | ||||||||||||||
Llista
|
Flavi Valeri Sever —Flavius Valerius Severus (llatí)— conegut com a Sever II,[a] fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Sever era un aventurer il·liri,[1] pràcticament desconegut fins a la seva relació amb Galeri, a qui havia demostrat la seva lleialtat.[2]
A l'abdicació dels emperadors Dioclecià i Maximià, els seus substituts els cèsars Galeri i Constanci Clor foren elevats al rang d'augusts. Estava acordat que els següents cèsars que es nomenarien serien: Constantí (fill de Constanci Clor) per a la meitat occidental i Maxenci (fill de Maximià) per la meitat oriental.[3]. Malgrat tot va haver un canvi de plans, el nomenament corresponia a Galeri que va escollir dues persones diferents, triats per la seva fidelitat: Maximí Daia (per orient) i Sever (per occident). Va rebre les insígnies de cèsar a Milà l'1 de maig del 305 i va obtenir Itàlia i probablement les províncies d'Àfrica i l'Alta Pannònia.[4][5][6]
La decisió de Galeri va disgustar a Constanci Clor, el qual en morir uns mesos més tard a Eboracum (Britànnia), va demanar a les seves tropes que proclamessin emperador al seu fill Constantí.[7] Maximià tampoc va quedar content amb els nomenaments que havia fet Galeri i va tornar després de la seva abdicació per promoure l'elevació a cèsar del seu fill Maxenci.[8]
El juliol del 306, Sever fou proclamat august per Galeri i se li va encarregar posar fi a la revolta de Maxenci.[9] Va marxar cap a Roma però les seves tropes van desertar quan el seu antic comandant, Maximià (pare de Maxenci), va sortir del retirament a Lucània, per donar suport al seu fill. Sever es va haver de retirar cap a Ravenna perseguit per Maximià. Es podia haver defensat a Ravenna, molt difícil de conquerir, però mal aconsellat, va decidir lliurar-se al vencedor i demanar clemència; fou portat a Tres Tabernae (una estació a la via Àpia) com a presoner. Maxenci i Maximià només li van concedir escollir la manera de morir (307). Es va obrir les venes.[10][11] Fou enterrat al sepulcre de Gal·liè, a la vora de la via Àpia, al novè mil·liari.[12]
Precedit per: Constanci I Clor |
Coemperador romà d'Occident juntament amb Galeri 306-307 |
Succeït per: Galeri |