Nom original | (ps) شفیقه حبیبي |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1946 (77/78 anys) Kabul (Afganistan) |
Nacionalitat | Afganistan |
Grup ètnic | Paixtus |
Formació | Universitat de Kabul |
Activitat | |
Ocupació | presentadora de televisió, activista política, política, periodista |
Activitat | 1961 - |
Shafiqa Habibi (paixtu: شفیقه حبیبي) (Kabul, 1946) és una periodista, presentadora de televisió, i activista política d'Afganistan. És coneguda pel seu treball per fer costat a les dones periodistes i per la seua candidatura el 2004 a la Vicepresidència d'Afganistan com a companya d'Abdul Rashid Dostum.
Shafiqa Habibi és desentén de la tribu paixtu Ahmedzai, de classe alta. Tot i que va créixer a Kabul, la seua família és oriünda de Lowgar.[1] El 1966, Habibi obté la llicenciatura en periodisme per la Universitat de Kabul.[2][3] Està casada amb Mahmoud Habibi, que ocupà alguns càrrecs en el govern d'Afganistan: fou ministre d'informació del rei Mohammed Zahir Shah i president del Senat afganés sota el president Mohammad Najibullah.[1] Quan els mujahidins prengueren Kabul el 1992, ella i el marit se n'anaren un temps a Mazar-e-Xarif, juntament amb centenars de milers de persones més.[1] Quan Estats Units envaeix Afganistan al 2001, Habibi va fugir a la ciutat de Peshawar, al Pakistan.[2][3]
Poc després d'obtenir el títol, Habibi treballa en Ràdio Afganistan. També llegia poesia en televisió.[3] Fou presentadora de televisió i fundadora del Centre de Periodistes de Dones.[4] A l'octubre de 2016, Habibi era la cap de la Unió de Periodistes Dones Afganeses.[5]
El 1994, Habibi funda l'Organització de Radiodifusió de Ràdio i Televisió Femenina, per a fer costat a les dones periodistes.[3] Quan els talibans arriben al poder al 1996, se li va impedir donar-hi notícies. Durant els cinc anys del govern talibà, organitzà "escoles d'artesania", en què les dones podien fabricar artesania i després vendre-la. També fundà una organització clandestina de dones.[2] Mentre els talibans mantenien el poder a Afganistan, Habibi administrava en secret vuit escoles primàries per a xiquetes, que el govern tenia en secret. Després que els talibans fossin enderrocats al 2001, treballà per a la Comissió Independent de Drets Humans d'Afganistan.[1]
El 2004, Habibi es presentà a la vicepresidència d'Afganistan, com a companya d'Abdul Rashid Dostum, un general en l'exèrcit afganés. Era una de les tres dones que s'hi presentaren al 2004.[1] Habibi és la directora de l'ong Associació de Dones d'Afganistan.
Aquesta associació investiga casos de violència sexual masclista.[6] Habibi afirma que el govern afganés és indiferent a la violència sexual contra les dones i és culpable de l'augment de la taxa de violència.[7]
Habibi és coneguda com a defensora dels drets humans i com a intel·lectual. El 2002, guanya el premi Ida B. Wells Bravery in Journalism Award.[1] També el 2002, l'ong Women's eNews nomenà a Habibi com una de les "21 dirigents del segle XXI" de 2002, pel seu treball com a periodista sobre els drets de les dones, i també per organitzar altres dones periodistes.[8] El 2005, era entre les mil dones nominades per al Premi Nobel de la Pau.[1]