Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XX |
Formació | Universitat Savitribai Phule a Poona |
Activitat | |
Ocupació | antropòloga, arqueòloga, autora, historiadora |
Ocupador | Universitat Jawaharlal Nehru |
Shereen F. Ratnagar és una arqueòloga índia el treball del qual s'ha centrat en la civilització de la vall de l'Indus. És autora de diversos textos relacionats amb aquest tema.
Ratnagar es va formar al Deccan College, Pune, i a la Universitat de Pune. Va estudiar arqueologia mesopotàmica a l'Institut d'Arqueologia, University College London.[1]
Va ser professora d'arqueologia i història antiga al Centre d'Estudis Històrics de la Universitat Jawaharlal Nehru, Delhi. Es va retirar el 2000 i actualment és una investigadora independent que viu a Bombai. Es destaca pel seu treball en la investigació dels factors que contribueixen al final de la civilització de la vall de l'Indo.[2]
Shereen Ratnagar, juntament amb l'arqueòleg D. Mandal, van passar un dia, de l'any 2003, examinant les excavacions ordenades per la cort i realitzades pel Servei Arqueològic de l'Índia (ASI) al lloc del Babri Masjid, en nom de la Junta Sunni Central Waqf (el litigant musulmà a la disputa). Posteriorment, els dos investigadors van escriure una avaluació molt crítica de les excavacions de l'ASI titulada Ayodhya: Arqueology after Excavation. El 2010, van comparèixer com a experts per a la Junta Sunni Waqf al cas Ram Janmabhoomi-Babri Masjid a l'Alt Tribunal d'Allhabad.[3]
En la seva sentència sobre la disputa d'Ayodhya, el Tribunal Superior va desestimar el paper de diversos testimonis, inclosa Ratnagar, que es va veure obligada a admetre sota jurament que no tenia experiència en el camp en excavacions arqueològiques a l'Índia.[4] Ratnagar i els seus partidaris, els quals defensen el seu historial afirmant que havia participat en algunes excavacions arqueològiques en llocs fora de l'Índia, com Tell al-Rimah, Iraq, al 1971,[5] així com a Turquia i el Golf.[6]
Abans del cas, a Shereen Ratnagar se li va enviar un avís de menyspreu per violar una ordre judicial que impedia als testimonis del cas en curs la difusió de les seves opinions en públic.[7]