Sif

Sif (1909) per John Charles Dollman

En la mitologia escandinava, Sif és l'esposa de Tor i mare de Modi i Magni. Deessa dels cereals.^[1]

Sif apareix a l'Edda poètica, compilada al segle xiii a partir de fonts tradicionals anteriors, a l'Edda prosaica escrita al segle xiii per Snorri Sturluson, i en la poesia d'skald. Tant a la "Edda poètica" com a l'"Edda prosaica", Sif és l'esposa del déu del tro Tor i és coneguda pels seus cabells rossos.^[2]

A l'"Edda prosaica", Sif és nomenada com la mare de la deessa Trud amb Tor i d'Ul·le amb un pare el nom del qual no està registrat. També narra que per culpa de Loki va perdre els seus cabells, que eren molt bonics, i que Tor va obligar a Loki a tenir una capella d'or feta per Sif, resultant no només en les tresses daurades de Sif, sinó en altres cinc objectes per a altres déus.

Els estudiosos han proposat que el pèl de Sif pugui representar camps de blat daurat, que pugui estar associat amb la fertilitat, la família i el matrimoni, i que pugui haver-hi una al·lusió al seu paper o, possiblement, al seu nom al antic poema anglosaxó Beowulf.^[3]

Etimologia

El nom Sif és la forma singular de la paraula plural nòrdic antic sifjar. Sifjar només apareix en forma de singular quan fa referència a la deessa com a nom propi i és similar a l'anglès antic sibb i a l'anglès modern sib (que significa "afinitat, connexió, matrimoni") i en altres llengües germàniques: la llengua gòtica 𐍃𐌹𐌱𐌾𐌰, l'alemany antic sippa i l'alemany modern Sippe. Sifjar apareix no només en poesia antiga i registres de llei, sinó també en compostos (byggja sifjar significa "casar-se").^[4] Utilitzant aquesta etimologia, l'acadèmic John Lindow dona els significats de "relació jurídica", Andy Orchard proporciona "relació" i Rudolf Simek dona "relació per matrimoni".^[5][6][7]

Influència moderna

Sif ha inspirat el nom d'un volcà al planeta Venus (Sif Mons)^[8] i una glacera al nord de Groenlàndia (Sif Glacier).

La caracterització de Sif en mitjans moderns tendeix a ser molt més marcial que en les fonts originals. El personatge de Marvel Comics, Sif, es basa en el mite nòrdic de Sif^[9] i és interpretat per Jaimie Alexander a la pel·lícula Marvel Studios Tor, la seva seqüela, i a aparicions a la sèrie de televisió Marvel's Agents of SHIELD.

Referències

1. Mark, Joshua J. «Sif» (en anglès). World History Encyclopedia, 07-09-2021. [Consulta: 23 novembre 2024].
2. Sofroniou, Andreas. Mythology Legends from Around the Globe (en anglès). Lulu.com, 2017-03-24, p. 367. ISBN 978-1-326-98630-8. 
3. North, 1998, p. 126.
4. Gudbrandur Vigfusson, 1874, p. 586.
5. Lindow, 2001, p. 266.
6. Orchard, 1997, p. 138.
7. Simek, 2007, p. 283.
8. Lang, 2003, p. 221.
9. Mansour, 2005, p. 485.

Bibliografia

• Baker, Peter S. (1994) The Beowulf Reader. Garland reference library of the humanities 1431; Basic readings in Anglo-Saxon England 1. New York/London: Garland. ISBN 9780815336662 (anglès)
• Byock, Jesse (Trans.) (2006). The Prose Edda. Penguin Classics. ISBN 0-14-044755-5 (anglès)
• Ellis Davidson, H. R. (1965). Gods And Myths Of Northern Europe. Penguin. ISBN 0-14-013627-4
• Ellis Davidson, H. R. (1975). Scandinavian Mythology. Paul Hamlyn. ISBN 0-600-03637-5 (anglès)
• Enright, Michael J. (1996). Lady with a Mead Cup: Ritual, Prophecy, and Lordship in the European Warband from La Tène to the Viking Age. Blackrock, County Dublin/Portland, Oregon: Four Courts Press. ISBN 9781851821884 (anglès)
• Faulkes, Anthony (traducció) (1995). Edda. Everyman. ISBN 0-460-87616-3 (anglès)
• Grimm, Jacob (James Steven Stallybrass Trans.) (1882). Teutonic Mythology: Translated from the Fourth Edition with Notes and Appendix by James Stallybrass Vol. I. London: George Bell i fills. (anglès)
• Gudbrandur Vigfusson (1874). An Icelandic-English Dictionary: Based on the Ms. Collections of the Late Richard Cleasby. Clarendon Press. (anglès)
• Grimm, Jacob (James Steven Stallybrass Trans.) (1888). Teutonic Mythology: Translated from the Fourth Edition with Notes and Appendix by James Stallybrass. Volum IV. Londres: George Bell i fills. (anglès)
• Hollander, Lee (Traducció) (1990). The Poetic Edda. (2a edició). University of Texas Press. ISBN 0-292-76499-5 (anglès)
• Lang, Kenneth R. (2003). The Cambridge Guide to the Solar System. ISBN 0-521-81306-9 (anglès)
• Larrington, Carolyne (Trans.) (1999). The Poetic Edda. Oxford World's Classics. ISBN 0-19-283946-2 (anglès)
• Lindow, John (2001). Norse Mythology: A Guide to the Gods, Heroes, Rituals, and Beliefs. Oxford University Press. ISBN 0-19-515382-0 (anglès)
• Mansour, David (2005). From Abba to Zoom: A Pop Culture Encyclopedia of the Late 20th Century. Andrews McMeel Publishing. ISBN 0-7407-5118-2 (anglès)
• North, Richard (1998). Heathen Gods in Old English Literature. Cambridge University Press. ISBN 0-521-55183-8 (anglès)
• Orchard, Andy (1997). Dictionary of Norse Myth and Legend^{[Enllaç no actiu]}. Cassell. ISBN 0-304-34520-2 (anglès)
• Simek, Rudolf (2007) traduït per Angela Hall. Dictionary of Northern Mythology. D.S. Brewer. ISBN 0-85991-513-1 (anglès)
• Turville-Petre, E. O. G. (1964). Myth and Religion of the North: The Religion of Ancient Scandinavia. Weidenfeld and Nicolson. (anglès)