Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 abril 1888 Praga (Txèquia) |
Mort | 9 abril 1968 (79 anys) Zúric (Suïssa) |
Activitat | |
Ocupació | historiador de l'art, historiador de l'arquitectura |
Activitat | 1910 - 1968 |
Ocupador | Universitat Harvard Institut de Tecnologia de Massachusetts ETH Zürich |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Carola Giedion-Welcker |
Premis | |
Sigfried Giedion (de vegades escrit Siegfried) (Praga, 14 d'abril de 1888 - Zúric, 10 d'abril de 1968), va ser un historiador suís de l'arquitectura.[1]
Sigfried Giedion va ser alumne de Heinrich Wölfflin a Múnic. Va ensenyar en la Universitat de Zúric, en el Massachusetts Institute of Technology i en la Universitat Harvard. Va ser el primer Secretari General del Congrés International d'Architecture Moderne.
El 1928 es va incorporar al grup de la iniciativa del Werkbundsiedlung Neubühl, a la comissió de la qual directiva va pertànyer fins a 1939. Va escriure una sèrie d'importants articles referent a això, que van tenir difusió en tot el món. Amb Espai, temps i arquitectura va compilar una història canònica de l'arquitectura moderna; amb La mecanització pren el comandament, llibre difós en anglès, francès i castellà, va inaugurar un nou gènere historiogràfic sobre la tècnica.
Es va casar amb Carola Giedion-Welcker, qui va crear un cercle d'artistes d'avantguarda a Suïssa, entre els quals es comptava l'arquitecte holandès Aldo van Eyck. La seua filla Verena es va casar amb l'arquitecte Paffard Keatinge-Clay.