Sigma dels Bessons |
---|
Tipus | estrella binària espectroscòpica, estrella variable RS Canum Venaticorum, font astrofísica de rajos X, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | K1IIIe[1] |
---|
Constel·lació | Bessons |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 36,8718 pc [2] |
---|
Diàmetre | 8.560.000 km[3] |
---|
Magnitud aparent (V) | 4,29 (banda V)[4] |
---|
Temperatura efectiva | 4.571 K[5] |
---|
Paral·laxi | 27,121 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | −229,213 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | 61,692 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 26,2 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | 25,56 km/s[5] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 400 cm/s²[5] |
---|
Ascensió recta (α) | 7h 43m 18.7277s[2] |
---|
Declinació (δ) | 28° 53' 0.6318''[2] |
---|
Metal·licitat | 0[6] |
---|
|
|
Sigma dels Bessons (σ Geminorum) és un estel de magnitud aparent +4,23 a la constel·lació dels Bessons.[7] És una gegant taronja de tipus espectral K1IIIb i 4.600 K de temperatura efectiva. Lluix amb una lluminositat equivalent a 34 sols i té un radi 9,3 vegades més gran que el radi solar. Probablement és una gegant de baixa massa, entorn de 1,5 masses solars.[8] S'hi troba a 122 anys llum del sistema solar.
Sigma Geminorum és un estel variable del tipus RS Canum Venaticorum. Té una acompanyant molt propera —possiblement una nana de tipus G o K— a una distància de només 0,2 ua de l'estel principal que completa una òrbita cada 19,605 dies. La rotació de la gegant taronja està sincronitzada amb el període orbital de la companya, girant més de pressa de l'habitual —la seva velocitat de rotació en l'equador és entre 22 i 27 km/s—. Això ha generat una gran activitat magnètica en l'estel gegant taronja; fins al 30% de la seva superfície està coberta de grans taques estel·lars, que poden ser anàlogues a les del Sol, però de grandàries descomunals, de manera que quan gira l'estel la seva lluentor varia. Així mateix, és una de les fonts més importants de rajos X així com una radiofont notable.[8]
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ «Starspots» (en anglès). The Astronomy and Astrophysics Review, 3, 02-05-2009, pàg. 251-308. DOI: 10.1007/S00159-009-0020-6.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
- ↑ «Sigma Geminorum - Variable of RS CVn type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ 8,0 8,1 «Sigma Geminorum» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 11 desembre 2020].