La signatura és un senyal que serveix per indicar l'ordre dels plecs o quaderns d'un còdex, manuscrit o llibre imprès per a poder-los relligar en l'ordre correcte, ja que no se solien numerar ni les pàgines ni els folis. En general consisteix en una lletra i un nombre que apareixen en la part inferior dreta del recte de les primers fulls (fins a la meitat) de cada quadern o plec.[1]
La Gramàtica de Mates (si s'arriba a un acord sobre la data del colofó de 1468) Hans Gherlinc seria el primer en haver emprat signatures als set quadernets que la componen (60-2 fulls): a-aii (8 fulls)-b-bii (8 fulls)-c-cii (8 fulls)-d-dii (8 fulls)-e-eii (8 fulls)-f-fii (8 fulls)-[g]-gii-giii (12-2 fulls). Be de fet només té 6 signatures, ja que li manquen dos fulls en blanc de la "g").[2]
D'una forma general i depenent de la mida del full inicial (encara que n'hi ha d'altres):
- | in-plano | in-folio | in-4° | in-8° | in-16 | in-18 |
---|---|---|---|---|---|---|
- | 63 × 90 | 45 × 63 | 31,5 × 45 | 22,5 × 31,5 | 15,7 × 22,5 | 15 × 21 |
- | 55 × 70 | 35 × 55 | 27,5 × 35 | 17,5 × 27,5 | 13,7 × 17,5 | 11,6 × 13,8 |
- | 50 × 65 | 32,5 × 50 | 25 × 32,5 | 16,2 × 25 | 12,5 × 16,2 | 10,8 × 16,6 |
- | 45 × 56 | 28 × 45 | 22,5 × 28 | 14 × 22,5 | 11,2 × 14 | 9,3 × 15 |
- | 40 × 52 | 26 × 40 | 20 × 26 | 13 × 20 | 10 × 13 | 8,6 × 13,3 |
- | 36 × 46 | 23 × 36 | 18 × 23 | 11,5 × 18 | 9 × 11,5 | 7,7 × 12 |