Simfonia núm. 2 (Beethoven)
  | |
| Títol original | 2. Sinfonie in D-Dur (de) |
|---|---|
| Forma musical | Simfonia |
| Tonalitat | Re M |
| Compositor | Ludwig van Beethoven |
| Creació | 1801-1802 |
| Data de publicació | 1804 |
| Parts | 4 moviments |
| Catalogació | Op. 36 |
| Durada | 34' |
| Dedicat a | Carl Alois de Lichnowsky |
| Part de | Simfonies de Beethoven i list of compositions by Ludwig van Beethoven by opus number (en)  |
| Opus | 36 |
| Instrumentació | 2 flautes 2 oboès 2 clarinets 2 fagots 3 trompes 2 trompetes timbal i corda
|
| Estrena | |
| Estrena | 5 d'abril del 1803 Theater an der Wien (Viena) |
  
| |
La Simfonia núm. 2 en re major, op. 36, de Ludwig van Beethoven va ser composta a Viena entre l'estiu i la tardor del 1802 i té una durada aproximada d'uns 34 minuts.[1] Està dedicada al príncep Lichnowsky, avi del que seria polític i militar Felix Lichnowsky.
L'obra es va estrenar en el Theater an der Wien, a Viena, el 5 d'abril de 1803, i va ser dirigida pel compositor. És una de les últimes obres de l'anomenat "estil primerenc" o "primer estil" de Beethoven. En aquesta simfonia s'aprecia una maduresa incipient en l'estil romàntic del compositor alemany que preconitza els seus èxits posteriors, amb la tercera simfonia Heroica en el punt de mira.
Forma
[modifica]Aquesta simfonia té quatre moviments a la manera usual de la simfonia clàssica:
- Adagio molto - Allegro con brio
- Larghetto
- Scherzo: Allegro
- Allegro molto
Representacions
[modifica]Després de l'estrena de la simfonia, els crítics van notar l'absència del tradicional minuet, i van dir que la composició tenia molt poder, però que era massa excèntrica.
Referències
[modifica]- ↑ Huscher, Phillip. «Prrograma de mà» (en anglès). Chicago Symphony Orchestra. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2012. [Consulta: 1r desembre 2018].
Enllaços externs
[modifica]- Notes i enregistraments a AllMusic
- Partitura orquestal en International Music Score Library Project (IMSLP)
- Arxius MIDI de la Simfonia núm. 2 a ClassicalArchives
