Simhamukha

Estàtua de Singhamukha al monestir de Guru Lhakhang a Katmandú

Simhamukha o Senge Dongma (en sànscrit: सिंहमुख, IAST: Siṃhamukhā, en tibetà: sen-ge’i gdong ma) és una dea tàntrica del budisme tibetà amb cara de lleona i cos de dona.[1] És coneguda també com la «Dakini amb rostre de lleó».

Té la boca oberta rugint, que simbolitza la fúria indòmita i el riure joiós.[2] En general tot el cos apareix blau, tot i que a vegades té el cap blanc.[3]

Se la considera una deïtat apotropaica capaç d'eliminar obstacles i forces negatives amb què s'enfronta el creixement espiritual, i protegeix al practicant d'atacs físics i energies que bandejat al seu lloc d'origen.[4] Dins els obstacles es considera en particular la contaminació ambiental i els problemes emocionals i de salut associats.[5]

Etimologia

[modifica]

La paraula en sànscrit Simhamukha significa 'rostre de lleó':

Origen

[modifica]

Segons una terma (en tibetà: gong ter, 'un tresor de la ment') de l'escola Nyingma, Senge Dongma és una manifestació de Padmasambhava, una forma espiritual secreta de Guru Rinpoche concreta per a eliminar obstacles espirituals i negativitat.[8] Els adeptes veuen a Padmasambhava com Sinhamukha en les pràctiques meditatives. S'atribueix a Tertön Sogyal el descobriment i transcripció de la terma que aparegué en una remota ermita.[9]

Simhamukha mudra

[modifica]
Siṃhamukhāmudrā simbolitza coratge en la dansa Bharatanatyam

El Simhamukha mudra o Simhamukha Hasta és un mudra en què el dit polze es pressiona amb els dits del cor i anular mentre els dits índex i menovell són drets i cap amunt.[10] És un mudra utilitzat en la dansa Bharatanatyam, una dansa clàssica índia.[11] En aquesta dansa, el Siṃhamukhāmudrā simbolitza coratge.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Islam, Sk Zohirul «Lion Motif used in Buddhist Architecture of Ancient Bangladesh» (en anglés). American International Journal of Social Science Research, 2, 2, 13-08-2018, pàg. 25. DOI: 10.46281/aijssr.v2i2.176. ISSN: 2576-1048 [Consulta: 24 agost 2020].
  2. ↑ Shaw (2006): 418.
  3. ↑ Maki, Ariana «In the Dragon's Wake: Bhutanese Art in the RMA Collection». Arts of Asia, 40, 2, 2010, pàg. 103-106 [Consulta: 25 agost 2020].
  4. ↑ Luetjohann, Sylvia. Prácticas de meditación tibetana con Tankas : percepción, compasión y sabiduría. Edaf, 2007, p. 43. ISBN 978-84-414-1945-2. OCLC 434286851. 
  5. ↑ «Fierce Lion-faced Goddess, Simhamukha» (en castellà). Google Arts & Culture. [Consulta: 26 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «Sanskritdictionary.com: Definition of siṃha». sanskritdictionary.com. [Consulta: 24 agost 2020].
  7. ↑ «Sanskritdictionary.com: Definition of mukha». sanskritdictionary.com. [Consulta: 24 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ «The Wrathful Wisdom Dakini Simhamukha» (en anglés). Tergar. [Consulta: 24 agost 2020].
  9. ↑ La Vida de Tertön Sogyal (1856-1926), p. 3. 
  10. ↑ Anjali. «Simhamukha Hand Gesture (Mudra)» (en anglés). Online Bharatanatyam, 25-03-2008. [Consulta: 26 agost 2020].
  11. ↑ Anami, Basavaraj S.; Bhandage, Venkatesh A. «A Comparative Study of Suitability of Certain Features in Classification of Bharatanatyam Mudra Images Using Artificial Neural Network» (en anglès). Neural Processing Letters, 50, 1, 01-08-2019, pàg. 741–769. DOI: 10.1007/s11063-018-9921-6. ISSN: 1573-773X [Consulta: 26 agost 2020].
  12. ↑ Mudras of Indian Dance : 52 Hand Gestures for Artistic Expression.. Jessica Kingsley Publishers, 2013. ISBN 978-0-85701-142-8. OCLC 894791701. 

Bibliografia

[modifica]