Nom original | (fr) Simon de La Loubère |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 21 abril 1642 Tolosa (França) |
Mort | 26 març 1729 (86 anys) Montesquiu de Volvèstre (França) |
Seient 16 de l'Acadèmia Francesa | |
1693 – 1729 ← François Tallemant l'Aîné – Claude Sallier → | |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic, poeta |
Membre de | Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (pensionnaire (fr) ) (1701–1729) Acadèmia Francesa (1693–) |
Simon de La Loubère, nascut el 21 d'abril de 1642 à Tolosa de Llenguadoc i mort el 26 de març de 1729 a Montesquieu-Volvestre, fou un poeta i diplomàtic francès, enviat extraordinari de Lluís XIV al Siam i segon fundador de l'Acadèmia dels Jocs florals.
Fill d'un home amant de les lletres i oficial del presidial de Tolosa, escriu amb 16 anys una tragedia en versos llatins que llençarà al foc més endavant. S'instal·la Paris, escriu poesia amorosa que es transforma en cançons, fa la carrera de dret i esdevé secretari de l'ambaixador de Suïssa. L'any 1687 és enviat al Siam per Lluis XIV, el qual, després dels primers contactes entre els dos reialmes (l'any 1662), somnia de convertir el rei de Siam, Narai (1629-1688) al catolicisme. L'expedició està formada per cinc naus, amb mil tres-centes persones acompanyen els dos ambaixadors siamesos al seu país. L'intent és un fracàs, però Simon de Loubere ho aprofita per escriure un clàssic de la literatura de viatges que publica l'any 1691. Se l'envia després a Espanya per una missió secreta, que també fracassa. Després de tornar a França i d'una breu estada a la presó, aconsegueix la protecció de Louis Phélypeau (1643-1727), comte de Pontchartrain, que li confia l'educació del seu fill Jérôme. L'any 1693 és elegit membre de l'Académie Française i l¡'any 1694 de l'Académie des inscriptions et belles-lettres|Académie royale des inscriptions et des médailles.
Però tot just elegit troba a faltar la terra natal. Sol·licita el restabliment de l'Academia dels Jocs florals, antany tant coneguda, que havia perdut prestigi. En va demostrar tan bé la utilitat que li varen encarregar els seus nous estatuts. Així va justificar el seu retorn a Tolosa on casant-s'hi va romandre, anant ja ben poc a Paris i només per gestions. Va redactar nous poemes per l'Acadèmia (que no s'han conservat) i un tractat de matemàtiques publicat després de la seva mort.
El seu "Royaume de Siam", traduït a l'anglès des de 1693, és avui dia encara una obra de referència sobre la cultura i la civilització de l'únic país del sud-est d'Àsia que no va estar mai colonitzat. Tant l'art de la boxa, o del massatge, dels costums i modals dels comerciants o de les dames de la cort, del parasol, de les marionetes, o del jaca, res li va passar per alt. És el primer visitant occidental que fa esment del pâli, llengua del budisme teravadal, i és el primer a exposar-ne els fonaments sense deformar-los maldestrament. En aquest llibre que inclou una secció important de matemàtiques, Simon de la Loubère introdueix per primer cop a la llengua francesa el terme quadrat màgic.
Tyrtée Tastet, "Histoire des quarante fauteuils de l'Académie française depuis la fondation jusqu'à nos jours, 1635-1855, volume II, p. 494 (1855)