Simone Plé-Caussade

Plantilla:Infotaula personaSimone Plé-Caussade
Biografia
Naixement(fr) Simone Marie Plé Modifica el valor a Wikidata
14 agost 1897 Modifica el valor a Wikidata
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 1986 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Banhèras de Bigòrra (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música, pianista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesYves Ramette, Antoine Bouchard, Léon Destroismaisons, Antoine Reboulot, Claude Lavoie i Jean Dattas Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 24564dda-8a01-4294-90d5-898af95469ef Lieder.net: 30329 Discogs: 3244818 Allmusic: mn0002909024 Modifica el valor a Wikidata

Simone Plé-Caussade (9è districte de París, 14 d'agost de 1897 - Banhèras de Bigòrra, 6 d'agost de 1986) va ser una professora, compositora i pianista francesa.

Biografia

[modifica]

Simone Marie Plé es va formar al Conservatori de Música i Declamació de París. Dins de la institució, va obtenir un primer premi de piano el 1914 a la classe d'Alfred Cortot, un primer premi d'harmonia el 1916 a la classe d'Henri Dallier, un primer premi d'història de la música el 1917 a la classe de Maurice Emmanuel, un primer premi d'acompanyament de piano l'any 1920 a la classe d'Abel-César Estile, un primer premi de contrapunt l'any 1920 i finalment, un primer premi de fuga l'any següent a la classe del seu futur marit, Georges Caussade.[1]

Es va casar amb Georges Caussade el 13 de desembre de 1928 a París, vint-i-quatre anys més gran que ella. Es va convertir en professora de teoria musical per a instrumentistes l'1 de novembre de 1928 i va ser titular el 1935. Va succeir al seu marit com a professora de fuga al Conservatori Nacional de Música i Art Dramàtic a la mort d'aquest el 1936,[2] càrrec en el qual va ocupar fundada el 15 de novembre de 1939. Com a compositora va escriure obres principalment per a piano, així com peces per a orgue, cors, nombroses melodies i pàgines de música religiosa.

Gilbert Amy, Xavier Darasse, Betsy Jolas i Jean-Pierre Leguay van estudiar composició amb Simone Plé.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bongrain, Anne., Le Conservatoire national de musique et de déclamation, 1900-1930 : documents historiques et administratifs, Paris, Vrin, 2012, 750 p. (ISBN 978-2-7116-2398-3 et 2-7116-2398-X, OCLC 773015941, lire en ligne [archive]), p. 565
  2. ↑ Simone Plé-Caussade [archive] », sur www.musimem.com (consulté le 5 juin 2020)
  3. ↑ "Le Chant des Bergers" », Préludes, no 40, octobre 2002, p.33