Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 març 1961 (63 anys) Sydney (Austràlia) |
Formació | Conservatori de música de Sydney Universitat de Sydney |
Activitat | |
Ocupació | directora d'orquestra, professor universitari de música, directora musical |
Activitat | 1985 - |
Ocupador | Sydney Symphony Orchestra (en) (2022–) Universitat de Música i Teatre d'Hamburg (2004–2015) Òpera d'Austràlia (2001–2003) Orquestra Filharmònica de Bergen (1998–2002) |
Membre de | |
Gènere | Música clàssica |
Instrument | Piano |
Premis | |
| |
Lloc web | simoneyoung.com |
Simone Young AM (Sydney, Austràlia, 2 de març de 1961) és una directora d'orquestra i de teatre d'òpera australiana. És considerada com una dels cent millors directors d'orquestra del món, d'entre els quals només vuit dones.[1][2][3]
Simone Young té arrels irlandesos i croates. Els seus primers passos musicals va ser al piano de la seva àvia.
Va estudiar piano i composició a la seva ciutat nadal. El 1985 va començar la seva carrera de directora d'orquestra al Sydney Opera House. Quan va haver de reemplaçar-hi un col·lega malalt, tenia només 24 anys.
Amb una beca va partir per estudiar a Europa el 1986. El 1991 va secundar James Conlon a l'Òpera de Colònia. De 1993 a 1995 va ser la mestre de capella de Daniel Barenboim. En aquest moment, la seva carrera va prendre una envolada internacional: Wiener Staatsoper, Opéra Bastille, Covent Garden, Staatsoper München, la Semperoper a Dresden i al Metropolitan Opera a Nova York. Mentrestant també va dirigir diverses orquestres arreu del món. De 2001 a 2003 va ser directora artística i directora d'orquestra a l'òpera de Sydney. Des del 2007 va esdevenir primera directora visitant del Gulbenkian Orchestra de Lisboa. El 2005 va esdevenir intendent de l'Staatsoper i de la Philharmoniker d'Hamburg i el 2006 va ser nomenada professora a l'Escola superior de música i de teatre a la mateixa ciutat.
S'ha fet famosa per les seves realitzacions d'òperes de Richard Wagner. El 2008 va començar amb L'anell del nibelung, junts amb l'escenògraf Claus Guth i el decorador i sastre Christian Schmidt.[4]