Simone Young
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 març 1961 (63 anys) Sydney (Austràlia) |
| Formació | Conservatori de música de Sydney Universitat de Sydney |
| Activitat | |
| Ocupació | directora d'orquestra, professor universitari de música, directora musical |
| Activitat | 1985 - |
| Ocupador | Sydney Symphony Orchestra (en)  (2022–) Universitat de Música i Teatre d'Hamburg (2004–2015) Òpera d'Austràlia (2001–2003) Orquestra Filharmònica de Bergen (1998–2002) |
| Membre de | |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Piano |
| Premis | |
| |
| Lloc web | simoneyoung.com |
     
| |
Simone Young AM (Sydney, Austràlia, 2 de març de 1961) és una directora d'orquestra i de teatre d'òpera australiana. És considerada com una dels cent millors directors d'orquestra del món, d'entre els quals només vuit dones.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Simone Young té arrels irlandesos i croates. Els seus primers passos musicals va ser al piano de la seva àvia.
Va estudiar piano i composició a la seva ciutat nadal. El 1985 va començar la seva carrera de directora d'orquestra al Sydney Opera House. Quan va haver de reemplaçar-hi un col·lega malalt, tenia només 24 anys.
Amb una beca va partir per estudiar a Europa el 1986. El 1991 va secundar James Conlon a l'Òpera de Colònia. De 1993 a 1995 va ser la mestre de capella de Daniel Barenboim. En aquest moment, la seva carrera va prendre una envolada internacional: Wiener Staatsoper, Opéra Bastille, Covent Garden, Staatsoper München, la Semperoper a Dresden i al Metropolitan Opera a Nova York. Mentrestant també va dirigir diverses orquestres arreu del món. De 2001 a 2003 va ser directora artística i directora d'orquestra a l'òpera de Sydney. Des del 2007 va esdevenir primera directora visitant del Gulbenkian Orchestra de Lisboa. El 2005 va esdevenir intendent de l'Staatsoper i de la Philharmoniker d'Hamburg i el 2006 va ser nomenada professora a l'Escola superior de música i de teatre a la mateixa ciutat.
S'ha fet famosa per les seves realitzacions d'òperes de Richard Wagner. El 2008 va començar amb L'anell del nibelung, junts amb l'escenògraf Claus Guth i el decorador i sastre Christian Schmidt.[4]
Premis i medalles
[modifica]- Doctor honoris causa de les universitats de Sydney i de Melbourne
- Membre de l'Orde d'Austràlia
- Chevalier des Arts et des Lettres (França)
- Goethe-Medaille 20005 Weimar (Alemanya)
- Directora d'orchestra de l'any 2006 per la revista Opernwelt
- Junts amb els Philharmoniker Hamburg el Premi Brahms de Slesvig-Holstein (2008)
Referències
[modifica]- ↑ «Simone Young». Store norske leksikon / Gran enciclopèdia noruega. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ Roberts, Maddy Shaw «Eight of the world's 100 top conductors are now women, compared to just one in 2013» (en anglès). Classic fM, 07-01-2020 [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ Classical Music Statistics 2019 Arxivat 2020-09-29 a Wayback Machine. a bachtrack (anglès)
- ↑ «Biografia de Simone Young al web de l'Staatsoper Hamburg». Arxivat de l'original el 2005-12-01. [Consulta: 2 agost 2010].
Bibliografia
[modifica]- Pleger, Ralf. Simone Young. Die Dirigentin. Ein Portrait (en alemany). Hamburg: Europäische Verlagsanstalt, 2006. ISBN 978-3-434-50599-0.
