Simposi (Xenofont)

*Simposi*
Tipus	obra creativa i obra literària
Fitxa
Autor	Xenofont
Llengua	grec antic
Publicació	Grècia
Dades i xifres
Gènere	diàleg socràtic
Personatges	Sòcrates

El Simposi o banquet ^[1] (grec : Συμπόσιον) és una obra de l'autor grec Xenofont que va registrar la discussió de Sòcrates i els seus convidats en un simposi organitzat per Calias per a Autòlic, fill de Licó - identificat per alguns estudiosos com el Licó que més tard es va convertir en un dels acusadors de Sòcrates durant el seu judici.^[2] L'obra té lloc l'any 421 aC.

Mentre que el Simposi de Plató consisteix en una sèrie de llargs discursos que lloen l'amor, el de Xenofont està dominat per comentaris i rèpliques enginyoses. Sorgeix un duel de paraules entre Sòcrates i Calias, i es demana a cadascú dels participants al simposi que descriguin de què està més orgullós. Totes les respostes són humorístiques o paradoxals; Sòcrates, per exemple, s'enorgulleix dels seus coneixements de l'art del proxenetisme. La història arriba al seu punt culminant quan Sòcrates lloa l'amor de Calias per Autòlic.

Referències

↑ XENOFONTE; Trad. do grego, intro. e notas: Ana Elias Pinheiro. Banquete, Apologia de Sócrates. Universidade de Coimbra: Centro de Estudos Clássicos e Humanísticos, 2008.
↑ p. 531, O. Todd, Xenophon IV: Memorabilia, Oeconomicus, Symposium, Apology, Harvard U. Press 1923. Tal associação, no entanto, foi questionada; John Burnet, por exemplo, alega que ela é "extremamente improvável". (p. 151, Plato's Euthyprho, Apology of Socrates, and Crito, Clarendon 1924), e James Adam afirmou que "nada sabemos [do acusador de Sócrates], exceto que ele atuava como porta-voz dos retóricos profissionais" (p. xxvi, Platonis Apologia Socratis, Cambridge University Press 1916). Ver p. 29, T. Brickhouse & N. Smith, Socrates on Trial, Princeton University Press 1989; p. 189, D. Nails, The People of Plato, Hackett 2002.

Bibliografia

Strauss, Leo ; Xenophon's Socrates, Ithaca, Cornell University Press, 1972.

Enllaços externs

Traducció a l'anglès de Dakyns al Projecte Gutenberg

[1] XENOFONTE; Trad. do grego, intro. e notas: Ana Elias Pinheiro. Banquete, Apologia de Sócrates. Universidade de Coimbra: Centro de Estudos Clássicos e Humanísticos, 2008.

[2] . 531, O. Todd, Xenophon IV: Memorabilia, Oeconomicus, Symposium, Apology, Harvard U. Press 1923. Tal associação, no entanto, foi questionada; John Burnet, por exemplo, alega que ela é "extremamente improvável". (p. 151, Plato's Euthyprho, Apology of Socrates, and Crito, Clarendon 1924), e James Adam afirmou que "nada sabemos [do acusador de Sócrates], exceto que ele atuava como porta-voz dos retóricos profissionais" (p. xxvi, Platonis Apologia Socratis, Cambridge University Press 1916). Ver p. 29, T. Brickhouse & N. Smith, Socrates on Trial, Princeton University Press 1989; p. 189, D. Nails, The People of Plato, Hackett 2002.

[1]

[2]