A les matemàtiques , el sinus és una de les sis funcions trigonomètriques , anomenades també funcions circulars . Aquesta és una funció real i imparell el domini de la qual és
R
{\displaystyle \mathbb {R} }
(el conjunt dels nombres reals) i que el seu codomini és l'interval tancat
[
−
1
,
1
]
{\displaystyle [-1,1]}
:[ 1]
sin
:
R
⟶
[
−
1
,
1
]
x
⟼
sin
(
x
)
{\displaystyle {\begin{array}{rrcl}\sin :&\mathbb {R} &\longrightarrow &[-1,1]\\&x&\longmapsto &\sin(x)\end{array}}}
es denota
f
(
x
)
=
sin
(
x
)
{\displaystyle f(x)=\sin(x)}
per a tot
x
∈
R
{\displaystyle x\in \mathbb {R} }
. El nom s'abreuja a vegades com sen o sin depenent de les formes en les quals estiguin; espanyola, llatina o anglesa.[ 2] [ 3] [ 4]
L'astrònom i matemàtic indi Aryabhata (476–550 d. C.) va estudiar el concepte de «sinus» amb el nom sànscrit d'ardhá-jya , sent अर्ध ardha : «meitat, mitjà», i ज्या jya: «corda»).[ 5] Quan els escriptors àrabs van traduir aquestes obres científiques a l'àrab, es referien a aquest terme com جِيبَ jiba . No obstant això, en l'àrab escrit s'ometen les vocals, per la qual cosa el terme va quedar abreujat jb . Escriptors posteriors que no sabien l'origen estranger de la paraula van creure que jb era l'abreviatura de jiab (que vol dir «badia», «cavitat» o «sinus»).
A la fi del segle xii , el traductor italià Gerard de Cremona (1114-1187) va traduir aquests escrits de l'àrab al llatí reemplaçant l'insensat jiab per la seva contrapart llatina sinus (‘buit, cavitat, badia).[ 6]
Segons una altra explicació, la corda d'un cercle es denomina en llatí inscripta corda o simplement inscripta . La meitat d'aquesta corda es diu semis inscriptae . La s eva abreviatura era s. ins ., que va acabar simplificada com sins . Per a assemblar-la a una paraula coneguda del llatí se la va denominar sinus .
El sinus de α és la raó
a
c
=
B
C
A
B
{\displaystyle {\tfrac {a}{c}}={\tfrac {BC}{AB}}}
En trigonometria , el sinus d'un angle
α
{\displaystyle \alpha \,}
d'un triangle rectangle es defineix com la raó entre el catet oposat a aquest angle i la hipotenusa :
sin
α
=
a
c
=
B
C
A
B
{\displaystyle \sin \alpha ={\frac {a}{c}}={\frac {BC}{AB}}}
Aquesta raó no depèn de la grandària del triangle rectangle triat sinó que és una funció dependent de l'angle
α
.
{\displaystyle \alpha .}
Si
B
{\displaystyle B}
pertany a la circumferència goniomètrica , és a dir, la circumferència de radi u amb
O
=
A
{\displaystyle O=A}
es té:
sin
α
=
a
=
B
C
{\displaystyle \sin \alpha =a=BC\,}
Ja que .
c
=
A
B
=
1
{\displaystyle c=AB=1}
Aquesta construcció permet representar el valor del sinus per a angles aguts i funciona exactament igual per als vectors, representant un vector
A
B
→
{\displaystyle {\vec {AB}}}
mitjançant la seva descomposició en els vectors ortogonals
A
C
→
{\displaystyle {\vec {AC}}}
i
C
B
→
{\displaystyle {\vec {CB}}}
.
El sinus pot relacionar-se amb altres funcions trigonomètriques mitjançant l'ús d'identitats trigonomètriques .
El sinus és una funció imparella , és a dir:
sin
(
−
x
)
=
−
sin
(
x
)
{\displaystyle \sin \;(-x)=-\sin(x)}
El si és una funció periòdica de període
2
π
{\displaystyle 2\pi }
,
sin
α
=
sin
(
α
+
2
k
π
)
,
k
∈
Z
{\displaystyle \sin \;\alpha =\;\;\;\sin \;(\alpha +2k\pi ),\;\;k\in \mathbb {Z} }
Per inducció ja que aplicant un nombre parell de cops
sin
α
=
−
sin
(
α
+
π
)
{\displaystyle \sin \;\alpha =-\sin(\alpha +\pi )}
s'arriba a tots els valors de k.
La corba del cosinus és la corba del sinus desplaçada
π
2
{\displaystyle {\frac {\pi }{2}}}
a l'esquerra donant lloc a la següent expressió:
sin
α
=
cos
(
α
−
π
2
)
{\displaystyle \sin \alpha =\cos \left(\alpha -{\frac {\pi }{2}}\right)}
A més, com que la funció cosinus comparteix la mateixa periodicitat
2
π
{\displaystyle 2\pi }
, és possible generalitzar a:
sin
α
=
cos
(
α
+
(
4
k
+
1
)
π
2
)
,
k
∈
Z
{\displaystyle \sin \alpha =\cos \left(\alpha +{\frac {(4k+1)\pi }{2}}\right),\quad k\in \mathbb {Z} }
Com
sin
2
α
+
cos
2
α
=
1
{\displaystyle \sin ^{2}\alpha +\cos ^{2}\alpha =1}
, buidant
sin
α
{\displaystyle \sin {\alpha }}
s'obté:
|
sin
α
|
=
1
−
cos
2
α
{\displaystyle |\sin \alpha |={\sqrt {1-\cos ^{2}\alpha }}}
sin
α
=
sin
α
1
⋅
1
cos
α
1
cos
α
=
sin
α
cos
α
1
cos
α
=
tan
α
sec
α
{\displaystyle \sin \alpha ={\cfrac {\sin \alpha }{1}}\cdot {\cfrac {\cfrac {1}{\cos \alpha }}{\cfrac {1}{\cos \alpha }}}={\cfrac {\cfrac {\sin \alpha }{\cos \alpha }}{\cfrac {1}{\cos \alpha }}}={\cfrac {\tan \alpha }{\sec \alpha }}}
Podem afegir que
sin
α
⋅
sec
α
=
tan
α
{\displaystyle \sin \alpha \cdot \sec \alpha =\tan \alpha }
, i continuant
sec
2
α
=
1
+
tan
2
α
{\displaystyle \sec ^{2}\alpha =1+\tan ^{2}\alpha }
, buidant i reemplaçant
sec
α
{\displaystyle \sec \alpha }
s'obté:
sin
α
=
tan
α
sec
α
=
tan
α
1
+
tan
2
α
{\displaystyle \sin \alpha ={\cfrac {\tan \alpha }{\sec \alpha }}={\cfrac {\tan \alpha }{\sqrt {1+\tan ^{2}\alpha }}}}
Sabent que
sin
α
=
1
csc
α
{\displaystyle \sin \alpha ={\frac {1}{\csc \alpha }}}
, i que
csc
2
α
=
1
+
cot
2
α
{\displaystyle \csc ^{2}\alpha =1+\cot ^{2}\alpha }
, llavors:
sin
α
=
1
csc
α
=
1
1
+
cot
2
α
{\displaystyle \sin \alpha ={\cfrac {1}{\csc \alpha }}={\cfrac {1}{\sqrt {1+\cot ^{2}\alpha }}}}
sin
α
=
tan
α
sec
α
{\displaystyle \sin \alpha ={\cfrac {\tan \alpha }{\sec \alpha }}}
Com
sec
2
α
=
1
+
tan
2
α
{\displaystyle \sec ^{2}\alpha =1+\tan ^{2}\alpha }
, buidant i reemplaçant
tan
α
{\displaystyle \tan \alpha }
s'obté:
sin
α
=
tan
α
sec
α
=
sec
2
α
−
1
sec
α
{\displaystyle \sin \alpha ={\cfrac {\tan \alpha }{\sec \alpha }}={\cfrac {\sqrt {\sec ^{2}\alpha -1}}{\sec \alpha }}}
El sinus i la cosecant són inversos multiplicadors:
sin
α
=
1
csc
α
{\displaystyle \sin \alpha ={\cfrac {1}{\csc \alpha }}}
[ 7]
Sinus de la suma de dos angles [ modifica ]
sin
(
α
+
β
)
=
sin
α
cos
β
+
cos
α
sin
β
{\displaystyle \sin \left(\alpha +\beta \right)=\sin \alpha \cos \beta +\cos \alpha \sin \beta }
sin
(
α
−
β
)
=
sin
α
cos
β
−
cos
α
sin
β
{\displaystyle \sin \left(\alpha -\beta \right)=\sin \alpha \cos \beta -\cos \alpha \sin \beta }
La demostració està a la secció d'Identitats trigonomètriques .
sin
(
α
2
)
=
{
1
−
cos
α
2
si
α
2
∈
[
2
k
π
,
(
2
k
+
1
)
π
)
−
1
−
cos
α
2
si
α
2
∈
[
(
2
k
+
1
)
π
,
2
(
k
+
1
)
π
)
,
para
k
∈
Z
{\displaystyle \sin \left({\frac {\alpha }{2}}\right)={\begin{cases}{\sqrt {\frac {1-\cos \alpha }{2}}}&{\text{ si }}{\frac {\alpha }{2}}\in [2k\pi ,(2k+1)\pi )\\-{\sqrt {\frac {1-\cos \alpha }{2}}}&{\text{ si }}{\frac {\alpha }{2}}\in [(2k+1)\pi ,2(k+1)\pi )\end{cases}}\;,{\text{ para }}k\in \mathbb {Z} }
Usant les fórmules:
sin
2
θ
+
cos
2
θ
=
1
{\displaystyle \sin ^{2}\theta +\cos ^{2}\theta =1\,}
i
cos
(
2
θ
)
=
cos
2
θ
−
sin
2
θ
{\displaystyle \cos \left(2\theta \right)=\cos ^{2}\theta -\sin ^{2}\theta }
resulta:
cos
(
2
θ
)
=
1
−
2
sin
2
θ
{\displaystyle \cos \left(2\theta \right)=1-2\sin ^{2}\theta }
Representació de
y
=
1
−
cos
(
2
x
)
2
.
{\displaystyle y\;=\;{\sqrt {\frac {1-\cos(2x)}{2}}}.}
i aillant
sin
θ
{\displaystyle \sin \theta }
:
|
sin
θ
|
=
1
−
cos
(
2
θ
)
2
{\displaystyle \vert \sin \theta \vert ={\sqrt {\frac {1-\cos(2\theta )}{2}}}}
El canvi
θ
=
α
2
{\displaystyle \theta ={\frac {\alpha }{2}}}
corretgeix l'angle i s'extrau el valor absolut amb signe del sinus:
0
<
sin
α
2
si
α
2
∈
[
0
,
π
)
+
2
k
π
,
{\displaystyle 0<\sin {\frac {\alpha }{2}}\;\;\;\;\;{\text{si}}\;\;\;{\frac {\alpha }{2}}\in [0,\,\pi )+2k\pi ,}
0
>
sin
α
2
si
α
2
∈
[
π
,
2
π
)
+
2
k
π
{\displaystyle 0>\sin {\frac {\alpha }{2}}\;\;\;\;\;{\text{si}}\;\;\;{\frac {\alpha }{2}}\in [\pi ,\,2\pi )+2k\pi }
on
k
∈
Z
{\displaystyle k\in \mathbb {Z} }
.
sin
(
α
)
sin
(
β
)
=
1
2
(
cos
(
α
−
β
)
−
cos
(
α
+
β
)
)
=
sin
2
(
α
−
β
2
)
−
sin
2
(
α
+
β
2
)
=
cos
2
(
α
+
β
2
)
−
cos
2
(
α
−
β
2
)
{\displaystyle \sin(\alpha )\sin(\beta )={\frac {1}{2}}\left(\cos(\alpha -\beta )-\cos(\alpha +\beta )\right)=\sin ^{2}\left({\frac {\alpha -\beta }{2}}\right)-\sin ^{2}\left({\frac {\alpha +\beta }{2}}\right)=\cos ^{2}\left({\frac {\alpha +\beta }{2}}\right)-\cos ^{2}\left({\frac {\alpha -\beta }{2}}\right)}
Usant las equacions de cosinus de la suma de dos angles i restant, resulta la primera equació, i si a aquestes equacions se-ls aplica la identitat de cosinus de l'angle doble resulta la segona equació.
sin
2
x
=
1
2
(
1
−
cos
2
x
)
{\displaystyle \sin ^{2}x={\frac {1}{2}}(1-\cos 2x)}
sin
3
x
=
1
4
(
3
sin
x
−
sin
3
x
)
{\displaystyle \sin ^{3}x={\frac {1}{4}}(3\sin x-\sin 3x)}
La funció sinus pot definir-se mitjançant un sistema de dues equacions diferencials ordinàries:
d
x
/
d
t
=
y
{\displaystyle dx/dt=y}
d
y
/
d
t
=
−
x
{\displaystyle dy/dt=-x}
si la condició inicial és (0,1), llavors la seva solució és
x
=
sin
(
t
)
{\displaystyle x=\sin(t)}
i
y
=
cos
(
t
)
{\displaystyle y=\cos(t)}
.
sin
′
x
=
cos
x
{\displaystyle \sin 'x=\cos x\,}
Observació: .
sin
′
x
=
sin
(
x
+
π
2
)
{\displaystyle \sin 'x=\sin \left(x+{\frac {\pi }{2}}\right)}
El sinus com a Sèrie de Taylor pel que fa a a = 0 és:
sin
x
=
x
−
x
3
3
!
+
x
5
5
!
−
x
7
7
!
+
⋯
=
∑
n
=
0
∞
(
−
1
)
n
x
2
n
+
1
(
2
n
+
1
)
!
{\displaystyle {\begin{aligned}\sin x&=x-{\frac {x^{3}}{3!}}+{\frac {x^{5}}{5!}}-{\frac {x^{7}}{7!}}+\cdots \\\\&=\sum _{n=0}^{\infty }{\frac {(-1)^{n}x^{2n+1}}{(2n+1)!}}\\\end{aligned}}}
És una funció contínua en tot el seu domini de definició .
És una funció transcendent perquè no es pot expressar mitjançant una funció algebraica, sigui sencera, racional o irracional.
El si és una funció analítica , això és, que té derivada contínua de qualsevol ordre.
Té una infinitat comptable de zeros, on tala a l'eix X.
Té una infinitat comptable de valor màxim = 1; igual quantitat comptable de valor mínim = -1.
Tenen infinitat comptable de punts d'inflexió.
La seva gràfica és còncava (cap avall) en
[
2
k
π
,
(
2
k
+
1
)
π
]
{\displaystyle [2k\pi ,(2k+1)\pi ]}
La seva gràfica és convexa (cap amunt) en
[
(
2
k
+
1
)
π
,
2
(
k
+
1
)
π
]
{\displaystyle [(2k+1)\pi ,2(k+1)\pi ]}
[ 8]
Al pla complex a través de la fórmula d'Euler es determina que:Plantilla:Demostración
Gran part dels llenguatges de programació tenen la funció sinus a les seves llibreries.
La majoria dels models de calculadores estan configurats i accepten el valor d'un angle qualsevol en els tres sistemes estàndard de referència angular: graus sexagesimals , graus centesimals i radiants .
Exemples:
Sinus de 45 graus = 0,7071
Sinus de 45 radiants = 0,8509.
S'ha de tenir en compte que la diferència entre tots dos valors resultants podria passar desapercebuda. És necessari, llavors, passar els graus a radiants o viceversa. El símbol π és el nombre pi . Exemple de conversions:
Rad = Deg * π/180
Deg = Rad * 180/π.
La comprovació del mode en curs d'una calculadora es fa amb valors coneguts
π
{\displaystyle \pi }
i 90°:
sin
π
=
0
{\displaystyle \sin \pi =0}
en cas de la manera de radiants actiu.
sin
90
=
1
{\displaystyle \sin 90=1}
en cas de la manera de graus sexagesimals actiu.
↑ A. I. Markushévich: Curvas maravillosas/ Números complejos y representaciones conformee/ Funciones maravillosas Editorial Mir, Moscú, 1988, pp 99-100
↑ Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales . Diccionario esencial de las ciencias . ISBN 84-239-7921-0 . «Sen->Abreviatura de seno. Seno->...Abreviado sen. Sin->()Elemento compositivo que significa "con","a la vez".»
↑ A. Bouvier y M. George . Diccionario de Matemáticas . AKAL. ISBN 84-7339-706-1 . «Sen->Abreviación de seno. Seno->...Representado por Sen.»
↑ Equipo editorial . Enciclopedia didáctica de matemáticas . OCEANO, 2001. ISBN 84-494-0696-X . «Seno-> ... sen â ...»
↑ «Etimología de algunas palabras », 04-12-2008. Arxivat de l'original el 2008-12-04. [Consulta: 24 maig 2024].
↑ Howard Eves . An Introduction to the History of Mathematics (6th Edition, p.237) . Saunders College Publishing House, New York, 1990.
↑ I. Bronshtein & K. Semendiaev: Manual de matemáticas, Editorial Mir, Moscú/ 1973, pág. 210
↑ Bronshtein. Op. ci pág, pág. 275