Siona

Siona

Gantëya coca
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	550  (2013 )
Autòcton de	Putumayo, Província de Bolívar i Província de Sucumbíos
Estat	Colòmbia i Equador
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Llengües tucanes Llengües tucanes occidentals Siona-Secoya ^(en)
Codis
ISO 639-3	snn
Glottolog	sion1247
Ethnologue	snn
IETF	snn
Endangered languages	1752

El siona (també coneguda com a Bain Coca, Pioje, Pioche-Sioni, Ganteyabain, Ganteya, Ceona, Zeona, Koka, Kanú) és una llengua que pertany al grup occidental de la família de les llengües tucanes parlada a Colòmbia i l'Equador pel poble siona. La llengua és essencialment similar al secoya, però els seus parlants són ètnicament diferents. El 2013 tenia uns 550 parlants.^[1] El dialecte teteté (Eteteguaje) és extingit.^[2]

Fonologia

Vocals

Hi ha 6 vocals orals i sis vocals nasals. Només es produeixen les vocals nasals al costat d’una consonant nasal /m/ o /n/.

	Posterior	Central	Anterior
Tancada	i ĩ	ɨ ɨ̃	u ũ
Mitjana	ɛ æ̃		o õ
Oberta		a ã

Consonants

Hi ha dues sèries de consonants obstruents. Totes dues sovint produeixen un retard notable abans de l'aparició de la vocal següent: la sèrie 'fortis' (escrita p t č k kw s h hw) tendeix a ser aspirada, amb una transició sonora a la vocal, mentre que la sèrie 'lenis' (escritesb d g gw ’ z), opcionalment sorda, és glotalitzada, amb una transició silenciosa a la vocal, que al seu torn tendeix a ser laringelitzada. L'oclusiva glotal sorda és feble i es nota principalment en l'efecte laringelitzant que té sobre les vocals adjacents.

	bilabial	alveolar	prepalatal	velar	labio-velar	glotal
Oclusives sordes	pʰ	t̪ʰ	tʃʰ	kʰ	kʷʰ
Oclusives sonores	pˀ ~ bˀ	ʈˀ ~ ɖˀ ~ ɾ		kˀ ~ ɡˀ	kʷˀ ~ ɡʷˀ	ʔ
Fricatives		s ; sˀ ~ zˀ				h ; hʷ
Nasal	m	n
Semivocal			j ~ ɲ		w

/ʈˀ/ és realitzada com a [ɾ] entre vocals. /j/ és realitzada com a [ɲ] al costat de les vocals nasals.

Accent

L'accent és obligatori en totes les formes verbals, les paraules arrel i alguns sufixos. Desapareix quan la síl·laba no és el nucli d’una paraula fonològica. Alguns morfemes monosil·làbics tenen formes tant accentuades com àtones. Tot i que la posició de l'accentuació dins d'una paraula no és contrastiva, l'al·lofonia vocal i consonàntica depèn de si s’accentua una síl·laba. Les vocals accentuades inicials seguides de vocals àtones són llargues i tenen un to decreixent.

Referències

1. «Vocabulary of the Language Used by the Indians in These Missions». World Digital Library. [Consulta: 23 maig 2013].
2. Hammarström (2015) Ethnologue 16/17/18th editions: a comprehensive review: online appendices

Bibliografia

• Wheeler, Alva. 1970. Grammar of the Siona language, Colombia, South America. Arxivat 2012-10-16 a Wayback Machine. Ph.D. thesis. University of California. 192 p.
• World Digital Library. «Around 600 - 1699». A: Vocabulario de la lengua que usan los indios de estas misiones.