Sitra

Sitra nassarita de l'Alhambra procedent de Granada (segle xiv)

Sitra del Luristan, segle ix aC

Una sitra^[1] o també sítula^[2] (de l'àrab andalusí assatl, got amb nansa, i aquest del llatí situla) és un calder o galleda petits on es porta l'aigua beneita amb què es fan les aspersions i sempre va acompanyat de l'hisop. També es refereix a un atuell petit per treure aigua de les gerres o pous. Aquest tipus de recipient ha estat usat per diverses cultures des de l'edat de ferro. Generalment és metàl·lic o realitzat en ivori.

Segons Plutarc i altres fonts, la sítula era un signe de devoció d'Isis i ella mateixa es representava portant-ne una (amb aigua del sagrat riu Nil). De vegades amb forma diferent, amb un fons arrodonit i, de vegades, amb tapa. Aquesta forma arrodonida, sovint amb un «mugró» a la part inferior (vegeu-ne un exemple a la il·lustració del Luristan), es pensa que representava els pits d'una dona. Eren donades pels devots als temples com a ofrenes votives d'aigua i llet.

Vegeu també

• Sitra nassarita de l'Alhambra

Referències

1. sitra a Optimot
2. sítula a Optimot

Bibliografia

• Beckwith, John. Early Medieval Art: Carolingian, Ottonian, Romanesque , Thames & Hudson, 1964 (rev. 1969), ISBN 0-500-20019-X
• Kipfer, Barbara Ann. Encyclopedic dictionary of archaeology , Springer, 2000, ISBN 0-306-46158-7, 9780306461583.