Snack Bar Budapest

Infotaula de pel·lículaSnack Bar Budapest
Fitxa
DireccióTinto Brass Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGiovanni Bertolucci (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPaolo Biagetti Modifica el valor a Wikidata
GuióTinto Brass Modifica el valor a Wikidata
MúsicaZucchero Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlessio Gelsini Torresi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTinto Brass Modifica el valor a Wikidata
VestuariJost Jakob Modifica el valor a Wikidata
ProductoraReteitalia Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1988 Modifica el valor a Wikidata
Durada104 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereneo-noir i comèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0096125 FilmAffinity: 812393 Allocine: 41618 Letterboxd: snack-bar-budapest Allmovie: v130447 TCM: 505369 TMDB.org: 50269 Modifica el valor a Wikidata

Snack Bar Budapest és una pel·lícula de comèdia eròtica italiana estrenada en 1988, dirigida per Tinto Brass, protagonitzada per Giancarlo Giannini i Raffaella Baracchi, i basada en la novel·la homònima de Marco Lodoli i Silvia Bre. En general va tenir una mala recepció crítica, amb un escàs 8% de percentatge aprovatori a la web Rotten Tomatoes.[1][2][3][4]

Sinopsi

[modifica]

Un advocat inhabilitat (Giancarlo Giannini) està treballant com a cobrador de deutes per al seu soci Sapo (Philippe Léotard). Escortant a la prostituta Milena (Raffaella Baracchi) embarassada per Sapo en un complex marítim sense nom d'ambient grotesc (filmat en Lido di Òstia), es troba amb el jove i ambiciós capitost Molecola (François Negret) que ha comprat diversos llocs recreatius als voltants per a convertir la ciutat en un "Las Vegas italià", però el bar de l'hotel anomenat Snack Bar Budapest, dirigit per un home (Carlo Monni) i la seva família continua sent un obstacle. Molecola necessita un advocat per a legitimar l'evacuació forçosa de Snack Bar Budapest.

Repartiment

[modifica]

Banda sonora

[modifica]

La banda sonora de la pel·lícula va ser composta per Zucchero. En destaquen Sei di mattino així com Dune Mosse, aquesta última ja inclosa al disc de Zucchero Blue's (1987), del que n'era l'última pista.

Referències

[modifica]
  1. Stefano Iori. Tinto Brass. Gremese Editore, 2000. 
  2. Andrea Bruni; Manlio Momarasca Monamour. Nocturno Dossier n.25, Cinemabis Comm.. 
  3. Roberto Chiti; Roberto Poppi; Enrico Lancia Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese Editore, 1991. 
  4. «Snack Bar Budapest», 22-09-1988.

Enllaços externs

[modifica]