Socialdemocràcia

La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia.

La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.^[1][2][3] Per tant, l'objectiu de la socialdemocràcia és crear les condicions, dins d'una societat capitalista, per aconseguir més democràcia, igualitarisme i solidaritat; i sovint s'associa amb el conjunt de polítiques socioeconòmiques que s'han fet famoses al nord i a l'oest d'Europa durant l'última meitat del segle xx (particularment el model escandinau dels països nòrdics).^[4][5][6]

L'origen de la socialdemocràcia es va originar en una ideologia política que proposava una transició evolutiva i pacífica del capitalisme al socialisme, fent servir processos polítics establerts, en contrast amb l'estratègia revolucionària de transició associada a altres corrents socialistes. La socialdemocràcia se separà del comunisme, arran del suport dels partits socialdemòcrates als respectius estats i el seu colonialisme durant la primera Guerra Mundial, en contrast amb l'oposició que van mantenir-hi comunistes i anarquistes. Més tard, als inicis de la postguerra a l'Europa Occidental, els partits social democràtics van rebutjar el model polític i econòmic de la Unió Soviètica, i es van comprometre a seguir una via alternativa entre el capitalisme i el socialisme.^[7] En aquest període, els socialdemòcrates van adoptar una economia mixta, basada en el predomini de la propietat privada, amb només una minoria de serveis essencials sota propietat pública. A causa d'això, la socialdemocràcia es va associar amb l'economia keynesiana, l'intervencionisme estatal i l'estat del benestar; i abandonà l'antic objectiu de substituir el sistema capitalista (factor de mercat, propietat privada i treball pagat)^[4] per un sistema econòmic socialista qualitativament diferent.^[8][9][10]

La socialdemocràcia moderna es caracteritza per un compromís amb les polítiques que frenin la desigualtat, l'opressió de grups infraprivilegiats i la pobresa;^[11] incloent-hi el suport a l'accés universal als serveis públics com la cura d'ancians, la cura infantil, l'educació, l'atenció sanitària i l'assegurança laboral.^[12] El moviment socialdemòcrata també té fortes connexions amb el moviment obrer i els sindicats, i dona suport al dret a la negociació col·lectiva per als treballadors i les treballadores, i també a mesures per estendre la presa de decisions de forma democràtica més enllà de la política, particularment en l'esfera econòmica, en forma de cogestió per a treballadors/es i altres actors econòmics.^[13][14] Sovint s'associen els partits socialdemòcrates, o si més no alguns d'ells, amb la tercera via, una ideologia que es va desenvolupar als anys noranta i que aparentment vol fusionar l'economia liberal amb les polítiques de benestar socialdemocràtiques, malgrat que alguns analistes han categoritzat la tercera via dins del moviment social liberal o neoliberal.^[15]

En sentit estricte, la socialdemocràcia és una tendència política que va sorgir a Europa a la segona meitat del segle xix, com una ideologia política d'esquerra de caràcter europeista que promou un socialisme democràtic i reformista.^[16] És una versió socialista peculiar de països altament desenvolupats. És pròpiament un fenomen del nord d'Europa —Finlàndia, Suècia, Noruega, Alemanya, Àustria, Dinamarca— que obeeix a l'avenç del moviment obrer dels països nòrdics. La socialdemocràcia sosté que l'autoritat pública ha d'intervenir per restablir l'equilibri i la llibertat econòmica. «Competència on sigui possible, planificació on sigui necessària», va ser la proclama del Partit Socialdemòcrata Alemany en el seu Programa de Godesberg de 1959.^[17]

Història

Inicialment, els partits socialdemòcrates incloïen els socialistes revolucionaris, com ara Rosa Luxemburg i Vladímir Lenin, al costat d'aquells que advocaven per un enfocament gradual i evolucionari, com ara Eduard Bernstein, Karl Kautsky i Jean Jaurès. Després de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa, la democràcia social va relacionar-se exclusivament amb el mètode no revolucionari i finalment amb una gestió més regulada del capitalisme, contrària a l'abolició de les classes socials i la propietat privada dels mitjans de producció, característiques del socialisme des dels seus inicis. Un dels factors de la diferenciació fou, també, el suport de la socialdemocràcia a la primera guerra mundial i al colonialisme, mentre que socialistes revolucionaris i comunistes s'hi oposaren; i als seus respectius estats, enfront dels intents revolucionaris, com passà a Alemanya, on els socialdemòcrates foren cabdals en l'esclafament de la revolució espartaquista.

La democràcia social moderna emfatitza un programa de reforma legislativa gradual del sistema capitalista per tal de fer-lo més igualitari i humà, i sovint l'objectiu teòric de construir una societat socialista és completament oblidat o es redefineix de manera procapitalista.

Ideologia

El terme democràcia social també pot ser utilitzat per referir-se a un tipus particular de societat que els socialdemòcrates advoquen. L'organització Internacional Socialista (IS), una organització mundial de partits socialdemòcrates i socialistes democràtics, defineix la democràcia social com una forma ideal de la democràcia representativa, que pugui resoldre els problemes que es troben a la democràcia liberal. El SI emfatitza els següents principis:

• Primerament, llibertat; no solament les llibertats individuals, sinó també la llibertat de la discriminació i la llibertat de la dependència, sigui dels propietaris dels mitjans de producció o sigui dels que abusin del poder polític.
• Després, igualtat i justícia social; no solament davant la llei, sinó igualtat econòmica i també sociocultural, i oportunitats iguals per a tothom, incloent-hi aquells/es que tenen discapacitats físiques, mentals o socials.
• Finalment, solidaritat; unitat i un sentit de compassió per les víctimes de la injustícia i la desigualtat.

Diferències entre la socialdemocràcia i el socialisme democràtic

El socialisme democràtic és un corrent de pensament diferent de la socialdemocràcia, atès que els socialistes democràtics volen treballar per establir una societat socialista amb un sistema econòmic socialista. Molts partits que es diuen "socialdemòcrates" han tractat de distanciar-se dels partits socialistes democràtics. Naturalment, hi ha temes comuns, i alguns socialistes democràtics segueixen associats amb els partits socialdemòcrates en un intent per convertir-los en partits més socialistes.

En la majoria dels casos, els socialdemòcrates es conformen en un estat capitalista amb característiques socialistes, mentre que els socialistes democràtics proposen el socialisme absolut i volen abolir el capitalisme democràticament. En altres casos, però, alguns partits conserven un nom o un altre només per accidents històrics.

En termes generals, hi ha dos punts de vista en relació amb la socialdemocràcia i el socialisme democràtic:

• Un punt de vista diu que els socialistes demòcrates són només socialdemòcrates d'esquerra, i no pas un corrent de pensament separat. Molts socialdemòcrates reconeixen llur herència marxista obertament i en participen dels debats en termes ortodoxos.
• El segon punt de vista s'oposa a aquest argument i declara que, encara que la socialdemocràcia i el socialisme democràtic afavoreixen la "humanització" del capitalisme, per als socialistes demòcrates això és només un pas cap a la construcció d'una societat socialista. Per tant, d'acord amb aquest segon punt de vista, atès que els socialdemòcrates han abandonat la meta de construir una societat completament socialista, no han d'anomenar-se "socialistes", sinó reformistes.

Vegeu també

• Crítica del capitalisme.
• Política econòmica anticíclica.

Referències

1. Heywood, 2012, p. 128: "Social democracy is an ideological stance that supports a broad balance between market capitalism, on the one hand, and state intervention, on the other hand. Being based on a compromise between the market and the state, social democracy lacks a systematic underlying theory and is, arguably, inherently vague. It is nevertheless associated with the following views: (1) capitalism is the only reliable means of generating wealth, but it is a morally defective means of distributing wealth because of its tendency towards poverty and inequality; (2) the defects of the capitalist system can be rectified through economic and social intervention, the state being the custodian of the public interest […]"
2. Miller 1998, p. 827: "The idea of social democracy is now used to describe a society the economy of which is predominantly capitalist, but where the state acts to regulate the economy in the general interest, provides welfare services outside of it and attempts to alter the distribution of income and wealth in the name of social justice."
3. Badie, Berg-Schlosser i Morlino, 2011, p. 2423: "Social democracy refers to a political tendency resting on three fundamental features: (1) democracy (e.g., equal rights to vote and form parties), (2) an economy partly regulated by the state (e.g., through Keynesianism), and (3) a welfare state offering social support to those in need (e.g., equal rights to education, health service, employment and pensions)."
4. Weisskopf, 1992, p. 10: "Thus social democrats do not try to do away with either the market or private property ownership; instead, they attempt to create conditions in which the operation of a capitalist market economy will lead to more egalitarian outcomes and encourage more democratic and more solidaristic practices than would a more conventional capitalist system."
5. Sejersted, 2011.
6. Gombert et al., 2009, p. 8.
7. Adams, 1993, p. 102-103: "The emergence of social democracy was partly a result of the Cold War. People argued that if the Stalinist Soviet empire, where the state controlled everything, showed socialism in action, then socialism was not worth having. [...] The consensus policies of a mixed and managed economy and the welfare state, developed by the post-war Labour government, seemed in themselves to provide a basis for a viable socialism that would combine prosperity and freedom with social justice and the possibility of a full life for everyone. They could be seen as a compromise between socialism and capitalism."
8. Miller 1998, p. 827: "In the second, mainly post-war, phase, social democrats came to believe that their ideals and values could be achieved by reforming capitalism rather than abolishing it. They favored a mixed economy in which most industries would be privately owned, with only a small number of utilities and other essential services in public ownership."
9. Jones, 2001, p. 1410: "In addition, particularly since World War II, distinctions have sometimes been made between social democrats and socialists on the basis that the former have accepted the permanence of the mixed economy and have abandoned the idea of replacing the capitalist system with a qualitatively different socialist society."
10. Heywood, 2012, p. 125–128: "As an ideological stance, social democracy took shape around the mid-twentieth century, resulting from the tendency among western socialist parties not only to adopt parliamentary strategies, but also to revise their socialist goals. In particular, they abandoned the goal of abolishing capitalism and sought instead to reform or ‘humanize’ it. Social democracy therefore came to stand for a broad balance between the market economy, on the one hand, and state intervention, on the other."
11. Hoefer, 2013, p. 29.
12. Meyer i Hinchman, 2007, p. 137.
13. Upchurch, Taylor i Mathers, 2009, p. 51.
14. Meyer i Hinchman, 2007, p. 91.
15. Romano, 2006, p. 11.
16. Real Academia Española. «Diccionario de la Lengua Española: "socialdemocracia"» (en castellà), 28-09-2017. [Consulta: 28 setembre 2017].
17. Rodrigo Borja. «Socialdemocracia. Enciclopedia de la Política.».

Bibliografia

• Miller, David. «Social Democracy». A: Edward Craig. Routledge Encyclopedia of Philosophy. 8. Routledge, 1998. ISBN 9780415187138. 
• Heywood, Andrew. Political Ideologies: An Introduction. 5th. Basingstoke, England: Palgrave Macmillan, 2012. ISBN 9780230367258. 
• «Social Democracy». A: International Encyclopedia of Political Science. 8. Sage Publications, 2011. ISBN 9781412959636. 
• Weisskopf, Thomas E. «Toward the Socialism of the Future, in the Wake of the Demise of the Socialism of the Past». Review of Radical Political Economics, 24, 3–4, 1992, pàg. 1–28. DOI: 10.1177/048661349202400302. ISSN: 0486-6134.
• Sejersted, Francis. The Age of Social Democracy: Norway and Sweden in the Twentieth Century. Princeton University Press, 2011. ISBN 9780691147741. 
• Gombert, Tobias. Foundations of Social Democracy. 1. Berlín: Friedrich-Ebert-Stiftung, 2009. ISBN 9783868722154. 
• Adams, Ian. Political Ideology Today. 1st hardcover. Manchester University Press, 1993. ISBN 9780719033469. 
• Routledge Encyclopedia of International Political Economy. 3. Londres: Routledge, 2001. ISBN 9780415145329. 
• Hoefer, Richard. «Social Welfare Policy and Politics». A: Connecting Social Welfare Policy to Fields of Practice. Hoboken, New Jersey: John Wiley & Sons, 2013. ISBN 9781118177006. 
• Hinchman, Lewis P.; Meyer, Thomas. The Theory of Social Democracy. Cambridge, England: Polity Press, 2007. ISBN 9780745641133. 
• Mathers, Andrew; Taylor, Graham; Upchurch, Martin. The Crisis of Social Democratic Trade Unionism in Western Europe: The Search for Alternatives. Farnham, England: Ashgate Publishing, 2009. ISBN 9780754670537. 
• Romano, Flavio. Clinton and Blair: The Political Economy of the Third Way. 75. Londres: Routledge, 2006. ISBN 9780415378581. 

Enllaços externs

• Socialist International Arxivat 2006-04-23 a Wayback Machine.
• Socialdemocrat.org Arxivat 2006-04-12 a Wayback Machine.
• Dossier Socialdemocràcia en català a cura de Ramon Alcoberro