Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | LSA | ||||
Tipus | societat científica editor en accés obert | ||||
Indústria | educació terciària | ||||
Camp de treball | lingüística | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Associació de Publicacions Acadèmiques d'Accés Obert National Humanities Alliance Alliance for Open Scholarship (en) Consortium of Social Science Associations American Council of Learned Societies (1927–) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
President | Hermann Collitz | ||||
Lloc web | linguisticsociety.org | ||||
La Societat Lingüística d'Amèrica (en anglès Linguistic Society of America, LSA) és una societat científica de lingüistes. Fou fundada en 1924 per tal d'avançar en l'estudi científic del llenguatge humà, així com divulgar la investigació lingüística a un públic més ampli a través de la seva pàgina web, reunions anuals, instituts d'estiu biennals i la seva revista acadèmica Language. La LSA té uns 5.000 membres individuals i dona la benvinguda als lingüistes de totes les subdisciplines. A més de la investigació, la Societat també contribueix als debats sobre polítiques en temes com l'educació bilingüe, "ebonics," i el moviment English-only.
Hermann Collitz, el primer president de la LSA, fou elegit en 1925. Des del final del seu mandat molts lingüistes destacats han servit en aquesta posició; entre ells es troben Franz Boas (1928), Edward Sapir (1933), Zellig Harris (1955), Leonard Bloomfield (1935), Roman Jakobson (1956), Mary Rosamund Haas (1963), Morris Halle (1974), Peter Ladefoged (1978), William Labov (1979), Walt Wolfram (2001), i Joan Bybee (2004). L'actual president de la LSA (2014) és Joan Maling.
La missió principal de la LSA és avançar en l'estudi científic del llenguatge. La LSA aspira a un món en què la naturalesa essencial de la llengua i el seu paper central en la vida humana sigui ben entès. Per complir la seva missió, la LSA ha establert els següents objectius:[1]
Per tal d'assolir aquests objectius, la LSA ha adoptat i continua seguint el seu Pla Estratègic a llarg termini.[2]
La LSA publica una sèrie de revistes inclosa Language [3] i Semantics and Pragmatics. Language compta amb importants articles i breus informes d'investigacions originals que cobreixen totes les àrees del camp de tots els marcs teòrics. També conté ressenyes d'articles publicats recentment i llibres d'especial interès per a la comunitat lingüística, alguns dels quals són premis Leonard Bloomfield Book Award de la LSA.[4] Entre 2007 i 2013 la LSA també ha patrocinat eLanguage,[5] una plataforma online de publicacións d'accés obert.
La Trobada Anual de la LSA se celebra cada mes de gener. Es tracta d'una conferència de quatre dies el programa de la qual consta de conferenciants plenaris, simposis i sessions de cartell per als investigadors que comparteixen el seu treball amb ajuda visual. La Societat Americana del Dialecte, la Societat Americana del Nom, l'Associació per a la Història de les Ciències del Llenguatge, la Societat pel Pidgin i Llengües Criolles d'Amèrica del Nord i la Societat per a l'Estudi de les Llengües Indígenes de les Amèriques fan trobades conjuntes amb la LSA.
La Trobada Anual de 2014 va incloure una sessió de celebració que commemora el 90è aniversari de la fundació de la LSA.[6]
El lloc de la reunió és cíclic, alternant entre les ciutats de la costa est, costa oest i en el Mig Oest. La següent és una llista de les reunions passades i futures i la seva ubicació:
La LSA acull un Institut d'Estiu biennal; una escola d'estiu de quatre a sis setmanes en què experts en la matèria porten a terme cursos lingüístics, xerrades i tallers per a uns 400 estudiants, professors i altres interessats en la lingüística. Cada Institut ret homenatge a les contribucions dels lingüistes particulars amb el nomenament dels presidents titulats: la càtedra Sapir en lingüística general,[11] la càtedra Collitz en lingüística històrica,[12] i des de 2005 la càtedra Ken Hale en treball de camp lingüístic i preservació de llengües amenaçades.[13]
Els llocs i dates dels instituts del passat i futur són els següents:
La LSA es pronuncia sobre molts temes relacionats amb el llenguatge, especialment les relatives a les polítiques públiques. Per exemple, el 1987 la LSA va prendre oficialment una postura en contra del moviment English-only als Estats Units. La declaració de la LSA va argumentar que "les mesures English-only ... es basen en idees errònies sobre el paper d'una llengua comuna en l'establiment de la unitat política, i ... són incompatibles amb les tradicions nord-americanes bàsiques de la tolerància lingüística." El 1997 una resolució de LSA va donar suport a la junta escolar d'Oakland en el seu intent d'afavorir l'ensenyament que fos sensible a les característiques distintives de l'anglès vernacle afroamericà (l'anomenat debat ebonics).
Han estat presidents de la Societat Lingüística d'Amèrica els següents:[14]
La LSA presenta una sèrie de premis durant la seva reunió anual. La llista de premis, les seves descripcions i els seus actuals titulars s'enumeren a continuació: