Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | baia |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Solanales |
Família | Solanaceae |
Tribu | Solaneae |
Gènere | Solanum |
Espècie | Solanum aviculare G.Forst., 1786 |
El poroporo, kohoho o bullibulli (Solanum aviculare) és un arbust de ràpid creixement que arriba a fer 4 m d'alçada, originari de Nova Zelanda i la costa est d'Austràlia. Els maoris l'usen com a edulcorant, hortalissa i planta medicinal.
És un arbust perenne que pot assolir 4 m d'altura. Les fulles són senceres o lobulades; els lòbuls fan d'1 a 10 cm de llarg. Les tiges són verdes o porpres. Les flors són hermafrodites (tenen tants òrgans masculins com femenins), blanques, i roges a blava-violeta.[1] N'ixen després baies de 10-15 mm d'ample, roig taronja a escarlata.
Les fulles i fruits inmadurs de S. aviculare contenen l'alcaloide tòxic solasonina. S.aviculare es conrea també a Rússia i Hongria per la solasonina, que s'usa com a base per a produir esteroides contraceptius.[2]
La planta també s'usa com a empelt de l'albergínia.
Hi ha dubtes si Solanum aviculare i Solanum laciniatum són varietats de la mateixa espècie. S. aviculare té flors més clares i es troba al nord de l'illa del Nord de Nova Zelanda, mentre que S. laciniatum té flors porpra més fosques i es troba al sud d'Auckland.
Solanum aviculare fou descrita per Georg Forster i publicada en Florulae Insularum Australium Prodromus, 18, 1786.[3][4]
Solanum: nom genèric llatí equivalent al grec στρνχνος (strychnos) per a designar Solanum nigrum —i probablement altres espècies del gènere, inclosa l'albergínia—, ja usat per Plini el Vell en Historia naturalis (21, 177 i 27, 132) i, abans, per Aulus Cornelius Cels en De Re Medica (II, 33).[5][6] Podria relacionar-se amb el llatí sol. -is, 'el sol', doncs la planta és pròpia de llocs assolellats.[7]
aviculare: epítet llatí que significa 'com un petit ocell'.[8]