![]() Epimenia verrucosa ![]() | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Mollusca |
Classe | Solenogastres ![]() Gegenbaur, 1878 |
Ordres | |
Els solenogastres (Solenogastres) són una classe independent o una subclasse de mol·luscs aplacòfors vermiformes exclusivament marins que viuen i s'alimenten sobre cnidaris a grans profunditats (per sota dels 200 m). Són epifaunals, a diferència dels caudofoveats que viuen sota el subsol (infaunals). Es coneixen 291 espècies.[1] Com els caudofoveats, no tenen conquilla i per això abans s'agrupaven a la classe dels aplacòfors, avui considerada per molts autors com parafilètica,[1][2][3][4][5] per bé que estudis més recents basats en filogènia molecular els consideren els aplacòfors un clade monofilètic format per dos clades, Solenogastres i Caudofoveata.[6][7]
Els solenogastres són mol·luscs petits, en general de menys de cinc cm. No tenen conquilla, ni ulls, ni tentacles. L'epidermis presenta en la seva part més externa una cutícula quitinosa i espícules de calcita i d'aragonita. Tenen un peu lliscant travessat per un solc longitudinal ventral anomenat solc pedi. La cavitat paleal està molt modificada i no presenten ctenidis (brànquies). Presenten una boca anterior amb cirrus o papil·les sensorials. La ràdula pot estar reduïda o absent. L'aparell digestiu presenta diverticles intestinals que maximitzen la superfície d'absorció de nutrients.[2][4]
Els solenogastres són hermafrodites (monoics) amb fecundació creuada; els gàmetes surten a la cavitat paleal pels gonoductes a través de la cavitat pericardíaca. Presenten una endolarva lecitotròfica (que s'alimenta del vitel de l'ou), o una larva trocófora planctotròfica (que s'alimenta de plàncton) en algunes espècies.